Marc Granell, recital poètic especial, dijous 2 de desembre de 2021, 19.30 h.

Marc Granell, recital poètic especial, dijous 2 de desembre de 2021, 19.30 h.
01/12/2021 cimbenimaclet

Marc Granell és el més gran poeta valencià de l’actualitat. Començar amb aquesta afirmació tan categòrica té el seu risc i, òbviament, necessitarem el permís dels i de les seues col·legues literàries -que de poetes i poetesses actuals en tenim de molt alta, altíssima, qualitat- per a corroborar-la, però totes i tots coincidiran en que es troba al capdavant, sol o acompanyat, però al capdavant, amb els seus poemes punyents que eriçonen els pèls del cos en llegir-los o escoltar-los. Sempre és un goig tenir a Marc Granell a Benimaclet -i per a ell també perquè sap que cada visita al nostre raconet del món és una retrobada amb amics i persones que li tenen molta estima- i més en aquesta ocasió en que, amb la col·laboració de l’Associació de Veïns i Veïnes de Benimaclet (AVV) i el suport de la Junta Municipal d’Exposició de l’Ajuntament de València, vindrà a l’emblemàtica seu del centenari Centre Instructiu Musical de Benimaclet, l’epicentre cultural del nostre antic poble hortolà, com tantes voltes hem evidenciat. El recital, com teniu indicat a la secció de programació de la nostra pàgina web, serà dijous 2 de desembre de 2021, a les 19.30 h (preguem puntualitat per no interrompre l’acte). Francesc Calafat, el crític literari de major ressò de la nostra contrada, serà l’encarregat de fer-nos la presentació del gran poeta -i estimable persona per als que tenim la sort de trobar-nos entre el seu ample cercle d’amistats- qui, l’any passat, en plena pandèmia, va rebre el Premi de les Lletres de la Generalitat Valenciana, el reconeixement literari més important del nostre país i que el poeta va sumar a tot el seu llarg reguitzell de guardons. Fa dos anys, la Institució Alfons el Magnànim va publicar l’obra poètica completa de Marc Granell -fins l’any 2016- en un volum on podreu copsar la seua enorme qualitat literària, el seu compromís social i valorar el just reconeixement que va merèixer. Per fer un breu tast i amb clar ànim de tallar-vos la respiració, llegiu açò: La meua xiqueta és l’ama / de l’asfalt i del carrer. / No té pares ni té casa, / només fam, por i fred. / Non nineta non / Non non nineta / La meua xiqueta es passa / tot el dia en el taller, / treballant com una esclava / per als rics de l’occident. / Non nineta non / Non non nineta / La meua xiqueta brama / fugint sota el sol roent, / morta d’espant i de gana, / d’una guerra que no entén. / Non nineta non / Non non nineta / La meua xiqueta xafa / jugant i sense voler / una mina que, amagada, / li sega de colp els peus. / Non nineta non / Non non nineta / La meua xiqueta clama / des de tots els continents / justícia que acabe amb tanta / misèria i tant patiment. Els versos anteriors corresponen a un colpidor poema, “Cançó de bressol per a despertar consciències”, publicat a l’any 1999, en el qual es descriu la dura vida d’una xiqueta d’un país no tant llunyà en temps de guerra i que acaba sense cames, víctima d’una bomba trampa. Ara que ha tornat a esclatar una terrible guerra a Afganistan, vint anys després de l’anterior i a un poc més de les massacres dels talibans contemporànies amb la guerra europea que va colpir el gran poeta, cal recordar més que mai l’emotiu i conegut poema, pres hui en dia com un al·legat contra tot tipus de violència.

 

Aquesta pàgina web utilitza cookies per a millorar la vostra experiència d’usuari. Si continua navegant, dóna el seu consentiment i l’acceptació de la nostra política de cookies. Si així ho desitja, té la possibilitat de canviar la configuració del seu navegador encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació. Més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies