Menu
L’any passat no va poder ser per les restriccions de les mesures sanitàries de control de la pandèmia de covid, restriccions i privacions que tantes vides han salvat. L’any anterior tampoc va poder ser perquè, just el mateix dia en què ho havíem programat, es va decretar la suspensió d'activitats i el confinament preventiu, així que, després d’una carència de dos anys, estem molt il·lusionades i il·lusionats en tornar a commemorar la històrica data del 13 de març de 1932. El gran col·lectiu que forma el Centre Instructiu Musical de Benimaclet, com el maleït virus i les seues variants, és mutable: hi ha persones que romanen durant molts anys però altres passen, se'n van per diverses raons i també arriben altres de noves: músics i músiques, alumnat, famílies… Potser és moment ara de fer un breu repàs històric per destacar la importància d’aquest esdeveniment, el Concert de l’Abraç, que enguany farem divendres 11 de març de 2022 en horari nocturn, com solia ser habitual, a les 22.00 h. Tot es va iniciar amb la construcció del nou edifici del Casino Instructivo y Benéfico de Benimaclet, que va començar a alçar-se en 1929 al carrer de València (antic camí de València i actualment dedicat al Baró de San Petrillo, noble, intel·lectual, valencianista i benefactor cultural), una iniciativa encapçalada pel seu president Vicente Marqués Sanmartín. El nou edifici, als afores de Benimaclet, va obrir les portes a les acaballes de l’any següent, 1930, un reflex més del dinamisme que l’agitació política i social del moment portava i que va esclatar el 14 d’abril de 1931 amb la proclamació de la II República Espanyola. El gran impuls revitalitzador de l’època va repercutir directament en el món de les societats musicals, moltes d’elles vinculades a ateneus i casinos on es va gestar el moviment republicà i a Benimaclet, el 13 de març de 1932, en plena ebullició republicana, les dues bandes de música escindides del nucli fundacional de 1910, La Mano del Casino Instructivo y Benéfico i La Pezuña de la Sociedad Instructiva Musical (conegudes així pels malnoms que la banda contrària les va assignar), es van fusionar oficialment, acabant amb dues dècades de disputes i rivalitats, en una sola societat musical amb el nom actual de Centre Instructiu Musical de Benimaclet, (aleshores poble independent, si bé ja convertit en pedania del Cap i Casal per la dèria expansionista de la ciutat), amb Manuel Belando Martínez com a director (músic d’Utiel que té carrer dedicat a ell i al seu poble) i Hipòlit Martínez Guaita -membre fundador original al 1910- com a subdirector i instructor d’educands (amb carrer i escola de música també dedicats), establint-ne la seu al nou edifici del Casino, què passarà a ser conegut popularment com El Musical de Benimaclet. La unió es va segellar simbòlicament amb una abraçada entre els presidents i músics de les dues societats a l’acte anomenat Festa de l’Abraç, que va ser jornada de gran enrenou i joia a Benimaclet, culminada amb la interpretació, per part de la nova banda unificada, del pasdoble 13 de marzo, composat per Belando per a l’ocasió i que des d’aleshores forma part del nostre repertori habitual. La Festa de l’Abraç va ser recuperada fa uns anys com a commemoració de tan emotiu esdeveniment i record de tan transcendental i malaurat període històric, en forma de Concert de l’Abraç de la Banda Simfònica del CIM de Benimaclet i ubicat en horari nocturn el cap de setmana més proper al 13 de març. Ara toca! Hi han ganes de festa i reivindicació i Olga Clari ja porta setmanes esmolant la seua batuta per fer traure espurnes dels instruments la nit de divendres, cap de setmana on es complirà el 90é aniversari de L’Abraç original. No s’ho podeu perdre!
