Al projecte Societat Musical del segle XXI elaborat ara fa poc més de quatre anys destacàvem com d'important era per a nosaltres restituir al CIM de Benimaclet el seu ancestral paper de centre sociocultural. L’antic poble de Benimaclet està pràcticament privat d’un espai públic on poder desenvolupar activitats culturals de diferents tipus per tant diverses entitats, associacions i col·lectius fem el que podem per suplir-lo però sense deixar mai de reivindicar i reclamar eixe espai comú que ens fa tanta falta. El Musical sempre havia estat capdavanter en l’activitat social de Benimaclet durant dècades i nosaltres estàvem entestats en recuperar eixa posició, sabent que no era gens fàcil, que els nostres recursos eren molt limitats i que anava a ser un enorme esforç personal de les bèsties que estàvem disposades a tirar del feixuc carro com bragats bretons en un tir i arrossegament.
En mirar enrere, com estem fent en la sèrie de comentaris tempus fugit, no podem menys que fer-ne un ample somriure de satisfacció. Sols o amb col·laboració hem portat al CIM innumerables concerts de música popular, tradicional i alternativa; presentacions, recitals i lliuraments de premis literaris; exposicions d’arts plàstiques, projectes arquitectònics i objectes creatius; representacions de teatre i de dansa; cine, documentals i programes de TV en valencià i en versió original; xerrades, debats i taules redones sobre temes actuals; jornades didàctiques, trobades associatives i gales benèfiques i tantíssimes coses que de segur ens hem deixat alguna per esmentar.
Obrir la porta de la nostra societat musical i oferir-ne tot açò més enllà dels concerts de les nostres agrupacions ha estat exhauridor i també a voltes decebedor en veure l’escàs interès suscitat per algunes activitats entre els nostres socis i com es deixaven passar oportunitats increïbles que tant d’esforç ens havien costat d’aconseguir. Però també ha sigut un gran goig veure en altres moltes ocasions el saló ple de gom a gom i constatar com el prestigi del CIM com a entitat social anava escalant graons pas a pas. Ara per ara és difícil trobar alguna persona interessada per la cultura nostrada que no haja sentit mai parlar d’allò que es fa al Musical de Benimaclet, fins i tot ben lluny d’ací. Vosaltres direu si ha valgut la pena!