Menu
No sabem exactament quan es va edificar l’edifici del Centre Instructiu de Benimaclet. A l’Ajuntament de València hi consta una llicència de construcció i apertura de 1927, mentres que al detallat Plano del Término municipal de Valencia de 1929 ja apareix identificada la planta de l’edifici amb el nom de Casino Instructivo Benéfico al número 14 del Carrer de València, actual Baró de San Petrillo, formant una illa quasi aïllada junt a les que actualment són la casa d’Enrique Navarro 4 i la de Baró de San Petrillo 10-12, que hi apareix com a “casa en construcción”. Per tant és molt probable que l’edifici acollira els esdeveniments del 13 de març de 1932, claus per a la història de la societat musical. No oblidem que la major part de la documentació municipal i la de moltes entitats i particulars de l’època va ser saquejada per falangistes i autoritats militars franquistes i posteriorment portada als soterranis del conegut com Archivo General de la Guerra Civil Española (els tristament famosos “Papers de Salamanca”) després de la presa de València el 30 de març de 1939.
Al llarg del temps, el vell edifici ha patit nombroses intervencions de reparació i millora, més o menys afortunades, que han anat canviat lleugerament i progressivament la seua fisonomia externa i interna. Però al 2012 calia una intervenció seriosa a l’estructura, que semblava estar arribant al límit de la seua resistència. El premiat arquitecte Carmel Gradolí es va fer càrrec del projecte de reforma, amb propostes innovadores dins les limitacions de l’actual edifici i dividides en fases possiblement assequibles. Calculades les despeses, a la intervenció urgent de reforçament estructural afegirem la no menys urgent modificació de les façanes amb noves portes i finestrons que milloraren la il·luminació natural, el rendiment tèrmica i l’aïllament acústic tant de l’exterior com des de dins cap a fora per minorar les molèsties al veïnatge durant les activitats musicals. Les obres, previstes amb una durada de dos mesos, s’iniciaren el 16 de juliol de 2013 però per entrebancs i greus problemes administratius la seu del CIM no va poder obrir les portes fins al 12 de novembre, amb un acte explicatiu de quina era la difícil situació que estàvem travessant i un reconeixement a l’enorme ajuda prestada durant el difícil període per l’escola pública Pare Català.
A pesar de la campanya de captació voluntària d’ajuda econòmica a través de rifes i sortejos que tots recordareu i que ens va permetre escometre l’inici de les obres, els impagaments per part de la Generalitat de les subvencions aprovades i concedides ens va portar a una situació econòmica límit, però que amb molt de coratge, enginy, malabarismes financers, mal de caps, nits sense dormir, patiments feréstecs i sacrificis indescriptibles vàrem poder superar. No arribàrem a aconseguir tot el condicionament que ens feia falta però al menys el vell casalot del CIM ja no caurà.
