Menu
El bolonyès Ugo Buoncompagni, conegut com el papa Gregori XIII i artífex de la reforma i ajustament del calendari que hui en dia fem servir amb el nom reconegut de calendari gregorià, va fer santa a Cecília de Roma, li va atorgar el protectorat dels músics en el 1594 i li va assignar el dia 22 de novembre com a data de recordatori, tot això poc després de la fundació de l’Accademia Nazionale di Santa Cecilia a Roma, el que es considera la primera institució musical del món formalment reglada -hui en dia també una de les més prestigioses- i per tant precursora dels actuals conservatoris i escoles de música de la qual som hereus. Curiosament en 1599, en plena expansió de les acadèmies musicals resseguint el model nascut a Roma, és quan es va retrobar el cos incorrupte de la santa a l’antiga basílica que porta el seu nom en el Trastevere, el barri de ponent de la ciutat, a l’altra vora del riu Tíber (Tevere, en llengua local), afavorint encara més l’expansió del seu protectorat. Bé, la celebració just dimarts passat ens ha fet ajornar el gruix dels actes al següent cap de setmana. Ho recordem ací, però no deixeu de consultar la nostra pàgina web on teniu detallada tota la programació amb els horaris actualitzats i el cartell general d’actes.
Divendres 25: Concert de la Banda Juvenil a les 18.00 h amb les joves i potser no tan joves promeses de la nostra pedrera i, a continuació, tradicional xocolatada per a l’alumnat de l’Escola de Música Hipòlit Martínez, la millor escola del món per a nosaltres, sobre tot per la gent que la fa possible. A la nit, serenata de la Rondalla pels carrers de Benimaclet i visita a sòcies distingides, l’origen de tot perquè no oblideu que el nom de rondalla prové de ronda, entesa com a grup de persones que de nit recorren carrers fent música i cantant.
Dissabte 26: Tot l’esforç estarà centrat en el concert de la Banda Simfònica, un gran esdeveniment amb novetats, sorpreses i, com no pot ser d’altra manera, una nova demostració de l’alt nivell assolit per la nostra agrupació fundacional sota la batuta d’Ildefonso Martos. No volem dir-vos res més, ja veureu i escoltareu, però fixeu-vos en l’hora d’inici, 18.00 h, perquè l’acte serà llarg i inclourà també la imposició d’insignes oficials als nous membres què enguany són molts, perquè al nodrit grup de músics que ha arribat des de la nostra escola pedrera cal sumar un altre bon grup que ha arribat des de diverses procedències. L’acte, solemne i emotiu, serà presidit per Maria Jesús Castell, màxima responsable de la nostra capdavantera societat musical. En acabar el gran concert, recordeu que tindrem sopar de pa i porta per a músics i socis, per si voleu compartir amb nosaltres també el moment de fraternitat.
Diumenge 27: Ben de matí, la Banda del CIM recorrerà els carrers de Benimaclet per anar incorporant els músics de nou ingrés des dels seus domicilis o des de localitzacions properes. Una volta recuperada també la imatge de Santa Cecília, què recordeu es troba hostatjada a casa de Maria Amparo Carretero, ens dirigirem a la Parròquia de la Mare de Déu de l’Assumpció, a l’origen de l’antic poble de Benimaclet, pròspera alqueria almoràvit, fortificació almohade del cinturó defensiu de Balansiya, donació del rei Jaume I en el 1238, cobejada possessió agrícola de Francesc de Vinatea, parròquia fundada per Josep Ribera -El Patriarca- en 1594, municipi independent reconegut en 1764, reabsorbit pel Cap i Casal del Regne com a pedania en 1871 i finalment exterminat com a poble en 1972, a les acaballes de la dictadura, i reconvertit en barri perifèric. La missa de Santa Cecília serà a les 10.00 h, i en ella intervindran l’Orquestra i el Cor del CIM de Benimaclet. A continuació ens dirigirem, en pla més festiu i amb l’addició de la Rondalla, al Cottolengo del Padre Alegre, la fundació inspirada pel jesuïta terrassenc Jacint Alegre Pujals -a la seua volta inspirat per la fundació torinesa Piccola Casa della Divina Provvidenza del piemontès Giuseppe Benedetto Cottolengo- i materialitzada a Barcelona en 1939 i a València en 1943, posteriorment traslladada a Benimaclet en 1958. Com sempre, un reconeixement a la tasca que les religioses realitzen en l’atenció de les persones amb discapacitats cognitives i funcionals i una manera de fer-les passar una estona agradable i divertida. En acabar, tornarem a la nostra seu per tots junt culminar la festa de la música amb el multitudinari esmorzar per a músics i socis del CIM de Benimaclet. I que la protecció d’aquella jove noble romana de potents pulmons i coll ben dur no abandone els nostres músics!
