Menu
Fa pocs dies, el 9 de març, va faltar el dolçainer Joan Blasco, de 88 anys d'edat. El 16, una sentida marxa de dolçainers i tabalers recorria els carrers del Cap i Casal i es fermava davant l'Ajuntament en homenatge al gran mestre desaparegut, autèntic conservador i revitalitzador de la dolçaina en els moments més durs, quan semblava imminent la seua extinció, mitjançant la creació de la primera escola de dolçaina moderna als anys 70 del segle passat i l'edició del primer manual estandarditzat. Hem pogut recuperar un significatiu article del periodista Paco Cerdà, publicat al diari Levante en el 2011 i que us recomanem encaridament que llegiu. En ell es repassa breument la història de la dolçaina, hui en dia reconeguda com l'instrument més autènticament valencià e inclosa implícitament en la declaració de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Festa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí.
Llarg camí des del carrer als conservatoris, però és destacable que l'article acaba amb paraules de Miquel Gironés, professor de l’Escola de Música Hipòlit Martínez des del curs 2012-13, considerat responsable de l'última revolució de la dolçaina i de la seua expansió sense precedents en el segle XXI, perquè això ja ho sabíem des de molt abans. Doncs bé, el grup d'alumnes de Miquel Gironés ha arribat ja a un nivell i a un nombre suficient i per tant tenim el goig de presentar oficialment la Colla de Dolçaina del CIM de Benimaclet, un pas més des de l'ensenyament individualitzat a la classe col·lectiva i amb projecció pública que es sumarà a les intervencions dels combos de jazz i cançó melòdica i de la també incipient batucada. Si en algun moment heu dubtat, ara és el moment d'incorporar-se i formar part de tan il·lusionat i genuí projecte. I si no teniu el coratge de fer vibrar la doble canya amb la potència necessària però teniu l'oportunitat de posar a prova la nostra nounada colla en algun lloc, no deixeu de demanar-ho que allà l'enviarem a trencar mà.
