Menu
Marc Granell és el més gran poeta valencià de l’actualitat. Començar amb aquesta afirmació tan categòrica té el seu risc i, òbviament, necessitarem el permís dels i de les seues col·legues literàries -que de poetes i poetesses actuals en tenim de molt alta, altíssima, qualitat- per a corroborar-la, però totes i tots coincidiran en que es troba al capdavant, sol o acompanyat, però al capdavant, amb els seus poemes punyents que eriçonen els pèls del cos en llegir-los o escoltar-los. Sempre és un goig tenir a Marc Granell a Benimaclet -i per a ell també perquè sap que cada visita al nostre raconet del món és una retrobada amb amics i persones que li tenen molta estima- i més en aquesta ocasió en que, amb la col·laboració de l’Associació de Veïns i Veïnes de Benimaclet (AVV) i el suport de la Junta Municipal d’Exposició de l’Ajuntament de València, vindrà a l’emblemàtica seu del centenari Centre Instructiu Musical de Benimaclet, l’epicentre cultural del nostre antic poble hortolà, com tantes voltes hem evidenciat. El recital, com teniu indicat a la secció de programació de la nostra pàgina web, serà dijous 2 de desembre de 2021, a les 19.30 h (preguem puntualitat per no interrompre l’acte). Francesc Calafat, el crític literari de major ressò de la nostra contrada, serà l’encarregat de fer-nos la presentació del gran poeta -i estimable persona per als que tenim la sort de trobar-nos entre el seu ample cercle d'amistats- qui, l’any passat, en plena pandèmia, va rebre el Premi de les Lletres de la Generalitat Valenciana, el reconeixement literari més important del nostre país i que el poeta va sumar a tot el seu llarg reguitzell de guardons. Fa dos anys, la Institució Alfons el Magnànim va publicar l’obra poètica completa de Marc Granell -fins l'any 2016- en un volum on podreu copsar la seua enorme qualitat literària, el seu compromís social i valorar el just reconeixement que va merèixer. Per fer un breu tast i amb clar ànim de tallar-vos la respiració, llegiu açò: La meua xiqueta és l’ama / de l’asfalt i del carrer. / No té pares ni té casa, / només fam, por i fred. / Non nineta non / Non non nineta / La meua xiqueta es passa / tot el dia en el taller, / treballant com una esclava / per als rics de l’occident. / Non nineta non / Non non nineta / La meua xiqueta brama / fugint sota el sol roent, / morta d’espant i de gana, / d’una guerra que no entén. / Non nineta non / Non non nineta / La meua xiqueta xafa / jugant i sense voler / una mina que, amagada, / li sega de colp els peus. / Non nineta non / Non non nineta / La meua xiqueta clama / des de tots els continents / justícia que acabe amb tanta / misèria i tant patiment. Els versos anteriors corresponen a un colpidor poema, “Cançó de bressol per a despertar consciències”, publicat a l'any 1999, en el qual es descriu la dura vida d'una xiqueta d'un país no tant llunyà en temps de guerra i que acaba sense cames, víctima d’una bomba trampa. Ara que ha tornat a esclatar una terrible guerra a Afganistan, vint anys després de l’anterior i a un poc més de les massacres dels talibans contemporànies amb la guerra europea que va colpir el gran poeta, cal recordar més que mai l'emotiu i conegut poema, pres hui en dia com un al·legat contra tot tipus de violència.
