Menu
La cloenda dels actes dedicats a Cecília de Roma serà el concert de l’Orquestra Simfònica del CIM de Benimaclet, diumenge 28 de novembre, en sessió matinal, a les 12.00 h. Enguany ha sigut especialment així perquè la nostra agrupació de les cordes fregades està d’aniversari redó i ja sabeu que això dels nombres decimals, el sistema numèric basat en el nombre de dits de les mans, sempre ens atrau molt. L'Orquestra Simfònica del CIM de Benimaclet es va fundar a la lluminosa primavera de l’any 2001, el primer any del nou mil·lenni -a pesar de la errònia creença popular sobre el moment del canvi de mil·lenni-, així que acaba de complir 20 anys, que ja és un bon rodatge i assentament dins la nostre centenària societat musical. Àlex Puchades, qui ostenta la seua direcció artística a més de formar part del professorat de l’Escola de Música Hipòlit Martínez del CIM de Benimaclet, ha volgut fer un repàs a aquelles obres més populars i conegudes que l’agrupació ha estat interpretant al llarg del seu recorregut recent i sota la seua batuta, i ha escollit compositors representatius que han creat obres ben ancorades en els nostres records musicals, com són el londinenc Lloyd Webber, l'alemany Zimmer (Frankfurt am Main), el novaiorquès Williams i el romà Morricone, recentment desaparegut. Ho veieu? Fa temps, els compositors escrivien obres mestres per al teatre, el ballet, l’òpera i altres músiques incidentals, i ara -des de fa ja unes quantes dècades- les obres mestres s’escriuen per a les grans pantalles (o per a grans espectacles teatrals, com és el cas del compositor anglès, què sovint acaben també projectats), grans pantalles que es van reduint més i més a la volta que s’individualitzen i no sabem com i on acabaran, però això esperem que no repercutisca sobre la manera predominant de crear, utilitzar i difondre la música incidental de hui en dia que tantes estones de goig ens ha portat. Així que l’Orquestra Simfònica del Centre Instructiu Musical de Benimaclet, al dominical concert matinal del seu vintè aniversari, ens oferirà un concert que serà, podríem dir-ne, complementari del concert de dissabte. Per tant, cap de setmana de magnífic colofó cecilià, d’evocacions majoritàriament cinematogràfiques i de delicades cordes vibrant al nostre modest auditori. Ah, i per trencar la seguida, no oblideu la jam session de jazz de la vesprada dominical!
