En mencionar la paraula “Itàlia” a tots ens ve al cap la forma peculiar que té el territori que ocupa l’actual estat italià, eixa península prominentment allargada que s’estira cap al centre de la mediterrània i que es descriu com la forma d’una estilitzada bota -bota de calçar, no de vi, mistela o sardines ni de la de beure al gallet- i que acull la unió més o menys forçada d’un bon grapat de països ben diferents entre sí, com passa a la major part dels grans estats europeus, inclòs el nostre, realitat que molts, ací i més enllà, s’entesten a negar. Bé, en eixa particular i ben coneguda projecció terrestre la nostra atenció es dirigirà ara just a la puntera de la bota i fixant-nos bé en l’estret braç de mar que separa la península de la gran illa de Sicília i enfrontada a Messina, trobarem la ciutat de Reggio di Calabria, una de les ciutats probablement més antigues de tota Europa degut a la seua situació estratègica en l’antiguitat i bressol cultural durant la colonització grega del sud de la península itàlica, iniciada fa quasi 30 segles, que no és poc. De la ciutat ara italiana ens ha arribat el jove pianista Antonio Morabito, estudiant del programa d’intercanvi internacional europeu Erasmus al Conservatori Superior de Música de València i per una sèrie de circumstàncies diverses el pianista calabrés ha establert col·laboració amb l’Orquestra Simfònica del Centre Instructiu Musical de Benimaclet, l’agrupació dirigida per Àlex Puchades. El fruit de la col·laboració, materialitzat en les obres Concerto N 12, K 453, de Wolfgang Amadeus Mozart i Gran Polonesa Brillant de Frédéric François Chopin el podrem tastar divendres 25 de gener de 2019 a les 21.00 h, però a la societat homònima que es troba a l’altra banda del Cap i Casal, el Centre Instructiu Musical de Mislata. Allà en tenen d’auditori propi, com bé sabeu per anteriors concerts i intercanvis que hem tingut ambdues societats musicals, avantatges de mantindre’s poble independent i no haver sucumbit a l’embat expansionista de la gran ciutat durant l’últim quart del segle XIX, i no com a casa nostra, a l’antic poble de Benimaclet, annexionat primer i després assimilat i privat d’instal·lacions tant necessàries en un barri-poble tan actiu com el nostre, cosa que no és qüestió de sort com de vegades s’escolta dir, sinó del treball intens de moltes persones que fan que la convivència i la cultura siguen trets característics nostres i on el CIM de Benimaclet hi juga un paper molt important. Si us va bé i podeu passar-vos de segur que el concert no vos defraudarà.