Menu
Com bé sabeu a Benimaclet en començar setembre arriben les Festes Patronals tradicionals del Santíssim Crist de la Providència, a les quals s’afegeixen, amb una mica de retard, la Mare de Déu de l’Assumpció i la dels Sants de la Pedra, tot un conglomerat de tradicions lúdiques d’arrel religiosa i ancestral que des de temps immemorials han impregnat la vida camperola del nostre llogaret, hui en dia barri perifèric de gran ciutat, d’estudiants universitaris propis i forasters i de gent de comarques què va decidir un bon dia quedar-se per ací. Enguany a més es sumen les anomenades Festes Populars com alternativa addicional -i ho esmentem sense cap ànim de revifar polèmiques- i augment de l’oferta festiva. Els nostres músics els trobareu, instrument a la mà, a les de tota la vida, acompanyant i velant sants patrons i cristos tant en solemnes com en festives processons. Primer ho seran escortant Abdó i Senén, els nobles cavallers cristians perses, coetanis de Santa Cecília segons algunes fonts, torturats i degollats a Roma després de sobreviure als lleons -fixeu-vos bé com se’ls representa a Benimaclet- protectors de collites ‑blat i raïm a les figures- i estalviadors de pedregades, d’on reben el nom popular de Sants de la Pedra (història gràficament contada al molt bell retaule medieval de Jaume Huguet, a Terrassa, què hauríeu de contemplar si teniu ocasió). També els nostres músics estaran a les processons grans del cap de setmana, especialment a la del Crist de la Providència, el crist crucificat que prega per a que la Providència Divina, la voluntat absoluta de Déu, ens siga favorable. Cor i membres de l’Orquestra participaran també a diversos actes de les Festes Patronals. Ho mireu com ho mireu, de més a prop o de més lluny, amb fe o sense, amb respecte o irreverència, açò són coses que impregnen la vida del nostre antic poble i a més l’omplen de música, què és el que a nosaltres més ens importa des d’ací.
https://www.facebook.com/
Com bé sabeu a Benimaclet en començar setembre arriben les Festes Patronals tradicionals del Santíssim Crist de la Providència, a les quals s’afegeixen, amb una mica de retard, la Mare de Déu de l’Assumpció i la dels Sants de la Pedra, tot un conglomerat de tradicions lúdiques d’arrel religiosa i ancestral que des de temps immemorials han impregnat la vida camperola del nostre llogaret, hui en dia barri perifèric de gran ciutat, d’estudiants universitaris propis i forasters i de gent de comarques què va decidir un bon dia quedar-se per ací. Enguany a més es sumen les anomenades Festes Populars com alternativa addicional -i ho esmentem sense cap ànim de revifar polèmiques- i augment de l’oferta festiva. Els nostres músics els trobareu, instrument a la mà, a les de tota la vida, acompanyant i velant sants patrons i cristos tant en solemnes com en festives processons. Primer ho seran escortant Abdó i Senén, els nobles cavallers cristians perses, coetanis de Santa Cecília segons algunes fonts, torturats i degollats a Roma després de sobreviure als lleons -fixeu-vos bé com se’ls representa a Benimaclet- protectors de collites ‑blat i raïm a les figures- i estalviadors de pedregades, d’on reben el nom popular de Sants de la Pedra (història gràficament contada al molt bell retaule medieval de Jaume Huguet, a Terrassa, què hauríeu de contemplar si teniu ocasió). També els nostres músics estaran a les processons grans del cap de setmana, especialment a la del Crist de la Providència, el crist crucificat que prega per a que la Providència Divina, la voluntat absoluta de Déu, ens siga favorable. Cor i membres de l’Orquestra participaran també a diversos actes de les Festes Patronals. Ho mireu com ho mireu, de més a prop o de més lluny, amb fe o sense, amb respecte o irreverència, açò són coses que impregnen la vida del nostre antic poble i a més l’omplen de música, què és el que a nosaltres més ens importa des d’ací.
https://www.facebook.com/
