Menu
A l'any 1871, un poble de l’Horta Nord perdia la seua independència en ser absorbit pel Cap i Casal, en ple procés expansiu després d'haver enderrocat les muralles que el limitaven i haver-ne utilitzat les antigues pedres per bastir el caixer del riu Túria. Encara així, va poder gaudir-ne de la condició de pedania fins a l'any 1972. A l'any 1897, un antic poble de la vora del riu Besòs, orfe també de la contenció secular de la muralla de la ciutat de Barcelona va ser també absorbit per la metròpoli en el procés d'expansió cap al nord. Tots dos nuclis de població, al llarg del temps, han sabut mantenir l’essència de poble urbà -fantàstic oxímoron que no cal oblidar- després de tantes dècades i defugir els riscos de convertir-se en barris perifèrics marginals primer i anodins barris dormitori després.
Ara, Benimaclet i Sant Andreu es donen la mà a través de l'Escola de Música “Hipòlit Martínez” del Centre Instructiu Musical de Benimaclet -la nostra centenària entitat- i l’Escola Municipal de Música Sant Andreu-Mestre Pich Santasusana. Quan la Federació de Societats Musicals ens va proposar el repte no n'érem plenament conscients de la magnitud de l'esdeveniment, però després de la intensa campanya desplegada i de l'última reunió de dilluns 2 de maig no tenim paraules per agrair-vos el vostre esforç: 75 famílies vinculades a la nostra societat musical acolliran les 105 xiquetes i xiquets que baixaran del nord, xifra que fa venir calfreds quan es remira fredament.
És impressionant com sòcies i socis s’han bolcat en un projecte de magnitud sense precedents en la nostra escola i l'han fet seu oferint la seua llar i la seua atenció fins arribar a la capacitat d'acollida que necessitàvem. Estem ben orgullosos d'aquesta implicació en un projecte que va més enllà de l'escola de música o dels nostres alumnes que respondran a l'intercanvi -un nombre substancialment inferior- i que és i serà una agosarada escomesa de tot el CIM en ple.
I si voleu saber-ne més coses -açò ja només per als més curiosos- passeu per ací:
