Menu
Quart és un poble d’origen romà que va tenir un paper important al llarg de la història com a bastió defensiu de la ciutat de València per la banda de ponent tancant la comarca natural de la Plana de Quart. De fet, a l’obra èpica castellana Cantar de Mio Cid apareix esmentat con escenari d’una de les múltiples i magnificades escaramusses del guerrer mercenari Rodrigo Díaz. A l’any 1287 l’efímer rei valencià Alfons El Franc (net de Jaume El Conqueridor i mort prematurament amb només 25 anys) va cedir poble, terres i fortificació al Monestir de Poblet (Conca de Barberà), possiblement com a compensació per acomplir el desig de son pare, Pere El Gran (mort també sobtadament als 45 anys), de ser soterrat al Monestir de Santes Creus (Aiguamúrcia, Alt Camp) i no a Poblet con la resta dels seus antecessors. Hui en dia podem dir-ne que Quart de Poblet continua a la defensa del Cap i Casal però en sentit econòmic ja que el poble acull bon nombre d’indústries i empreses de serveis. Allí, la Societat Artística i Musical La Unió de Quart organitzarà proper divendres 14 de juliol, a les 22.00 h i a la Plaça de l’Església, el 1er Quart Jazz Festival Day on la Benimaclet Big Band participarà junt a La Unió Jazz Band de Paiporta i l’amfitriona LUQ Big Band de Quart. Al sendemà, la Benimaclet Big Band es desplaçarà al poble conquense de Villanueva de La Jara (La Manchuela), ja a l’altiplà mesetari, on dissabte 15 de juliol, a les 20.00 h, animarà la gent del paradís del bolet, perquè hui en dia el cultiu del preuat Agaricus bisporus, el xampinyó, és la base econòmica d’un poble que durant la Guerra Civil Espanyola va tenir especial relleu per acollir una de les bases de les Brigades Internacionals que ajudaren el govern legítim de l’estat espanyol en l’enfrontament contra les tropes feixistes anticonstitucionals, radicals, populistes i subversives (mai condemnades ni repudiades per diversos partits polítics actuals suposadament defensors dels valors democràtics) i que va hostatjar personatges com George Orwell (l’escriptor Eric Arthur Blair, pare del Gran Hermano a la novel·la 1984), Willy Brandt (el polític Herbert Ernst Karl Frahm, posterior canceller d’Alemanya Occidental) i Josip Broz Tito (el sanguinari mariscal croata-eslové després cap de l’estat unificat iugoslau) així com el mític Batalló Lincoln, tot un símbol ideològic dels Estats Units d’Amèrica en aquell moment (dubtem que ho siga ara, francament). Si us abelleix i us ve de pas ja sabeu: Benimaclet Big Band divendres nit Quart, més a prop, i dissabte La Jara, una mica més lluny, amb el programa que trobareu ací.
