Menu
Vivim temps de bogeria ara a València, Cap i Casal i pobles annexionats inclosos, bogeria declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat -què no és francament poca cosa-, bogeria que gaudim i a la volta patim sempre en un precari equilibri que a voltes es desplaça massa cap el costat no desitjat i bogeria que col·loca les terres valencianes en el focus de l’atenció estatal i internacional de turistes assedegats d’acolorit barroquisme, fum, soroll i disbauxa. Entre tot l'allau festiu que ens encercla estem tenint un reguitzell d’actes on són protagonistes o comparses destacades les bandes de música.
No ens referim a totes les colles dels nostres músics que des de fa dies volten pels carrers, envelats i casals en forma d’esbojarrades xarangues aportant tota l’alegria tímbrica i rítmica que afegeix la musica a la festa fallera, sinó a les intervencions més oficials i serioses que es fan a recer de la Coordinadora de Societats Musicals Federades de la Ciutat de València, CoSoMuVal, de la qual vàrem acollir divendres passat l’assemblea general. Enguany l’acte oficial que ens ha tocat en el repartiment és l’homenatge a Sant Josep i la missa a la Seu en el seu honor mateix dilluns 19 de març, festivitat de Sant Josep i dia de combustió de tones de polímer policromat.
A les 11.00 h del matí les Falleres Majors i les seues Corts d’Honor faran una ofrena floral a l’estàtua de l’atlètic Sant Josep que amatent ensenya el noble ofici de la fusteria al seu fill i que es troba en el pont propi recentment recuperat per a ús exclusiu de vianants a imitació del civisme urbanístic de les més importants ciutats europees -excepte la nostra-, obra escultòrica d’Octavio Vicent, insigne escultor de capçalera del règim franquista que va disseminar obres com la fontana de la façana de l’antiga Universitat de València a la plaça del Patriarca, el monument sensual i també aquàtic dedicat al músic suecà Josep Serrano i, molt més tard, l’estàtua del naturalista Félix Rodríguez de la Fuente que es troba al zoo de la metròpoli central de l’altiplà ibèric.
En acabar l’ofrena, falleres i falleretes seran obsequiades amb una mascletà per la Falla Dr. Olóriz (Rafael, el catedràtic de dret polític valencià desaparegut fa poc més d’un segle, no Federico, el metge granadí coetani responsable del sistema d’identificació dactilar usat a l’estat espanyol). A continuació la comitiva es traslladarà a la Seu Catedralícia -moment en que els nostres músics lluiran amb tot l’esplendor- per assistir a un dels components religiosos afegits a la festa fallera en temps dictatorial, la missa solemne en honor a Sant Josep oficiada per l’arquebisbe i cardenal utielà Antonio Cañizares, home amb una sensibilitat social ben patent i documentada.
Però nosaltres només ficarem la música fins la porta gòtica, dita dels Apòstols (còpies dels originals dels segle XIV) de la Catedral. Si el variable oratge ho permet -típic per altra part de dies de falles i d’inici primaveral quan toca i com toca, sense gens de canvi climàtic per ara- serà una magnífica ocasió per fruir d’un centre històric postofrena en un recorregut espectacular, així que aprofiteu tant per un costat com per l’altre. A l’acabament dels actes podreu enllaçar amb l’última mascletà de les Falles 2018, una mascletà que com bé sabeu, al igual que la Nit de Foc de la matinada precedent, té nom de dona, el de Reyes Martí de Borriana (La Plana).
