Menu
L'autopista AP-7 (E-15 a la xarxa europea) és el principal eix de comunicacions de la vora Mediterrània de l'estat espanyol. Comença a la frontera interestatal amb França, poc més enllà de La Jonquera i acaba en Algeciras, a l'altra part de la badia del penyal de Gibraltar. Bé, exactament no, perquè AP-7 vol dir autopista de pagament i quan la carretera arriba a les terres andaluses de Vera, se li cau la P i es queda només en A-7, de lliure accés (a excepció del tram de les platges malaguenyes), un cas més de tantes prerrogatives, prebendes i privilegis de què som privats valencians i catalans, bons pagadors d'impostos estatals i ben escurats quan es tracta de rebre serveis.
Malgrat el cost, l’AP-7, convertida en un cordó umbilical de música i joia, unirà durant el cap de setmana l’Escola Municipal de Música Sant Andreu-Mestre Pich Santasusana de Barcelona i l’Escola de Música Hipòlit Martínez del Centre Instructiu Musical de Benimaclet de València. Al capvespre de divendres 6 de maig arribaran tres autobusos farcits de 117 alumnes (dels quals 101, menors d'edat, han estat allotjats voluntàriament en les cases de socis i sòcies del CIM) i 8 professors, encapçalats per Joan Ignasi Ferrer, què ha actuat de coordinador de l'intercanvi junt amb la nostra vicepresidenta i professora Aina Thous i el director de l’escola Pep Domínguez.
Dins de les múltiples i intenses activitats que hem programat per enfortir la relació entre ambdues importants escoles i el coneixement del nostre entorn destaquen necessàriament els concerts, què hem dividit en dues sessions. Dissabte 7 de maig, a les 19.00 h, serà el torn de les orquestres i bandes, amb la Banda “Bentocats” i l’Orquestra Simfònica de Sant Andreu i la Banda i Orquestra Juvenils del CIM de Benimaclet. Diumenge 8 de maig, de matí, a les 11.00 h serà el torn dels ensembles de guitarres i flautes de bec de Sant Andreu junt a la Rondalla Juvenil del CIM. Veure tant de jove músic junts, compartint vivències, experiències i coneixences, estretint lligams, intercanviant il·lusions i construint futurs possibles ens corprendrà de segur. És el moment de fer nostra de nou la gran cançó del gironí Lluís Llach: Venim del nord, venim del sud, de terra endins, de mar enllà, i no creiem en les fronteres si darrera hi ha un company amb les seves mans esteses a un pervindre alliberat. I caminem per poder ser i volem ser per caminar. Veniu tots a veure i escoltar! Us esperem!
