Menu
Organitzar i tirar endavant un projecte d’intercanvi formatiu i musical com el que hem realitzat els passats dies amb només els nostres limitats recursos, ben mirat, és una bogeria. I per això encara resulta més memorable tot el que hem fet. Anar amunt i avall amb una colla de músics que, en determinats moments, va superar les 200 persones, encaixar horaris, activitats, tallers, assajos, menjades, desplaçaments, lleures i disbauxes va ser tot un repte. Però malgrat tot, ho vàrem aconseguir d’una manera més que digna amb l’esforç d’un grup de voluntaris que es van dedicar plenament a atendre dia i nit (al menys bona part d’ella) els nostres convidats. A elles i a ells volem donar especialment les gràcies, perquè sense el seu esforç i dedicació no haguera estat mai possible realitzar un esdeveniment d’aquesta envergadura per una societat musical com la nostra, gran en recursos humans, però més que ajustada en recursos materials. La feinada ha sigut molt gran, com també ho ha sigut l’entusiasme amb que ho hem fet i per això no només hem deixat petjada a la Banda Musicale Città di Staffolo d’Itàlia i a la Banda de la Sociedade Musical e Recreativa Obidense de Portugal, a més de a l’Associació Musical El Verger i a l’Associació Asperger València, sinó també als representants de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, de la Coordinadora de Societats Musicals Federades de la Ciutat de València, de l’Ajuntament de València i a tots els habitants de Benimaclet i d’altres parts de la ciutat i més enllà que van voler compartir amb nosaltres algun dels nombrosos actes programats. Italians i portuguesos partien de València, tots dos grups, ben fornits i nodrits pel nostre exemplar grup de voluntaris i voluntàries. Ara encara ens queda molta feina a fer, perquè recordeu que açò és un projecte formatiu Erasmus Plus de la Comunitat Europea que cal documentar, justificar, comentar, difondre, concloure i avaluar, però de moment -i ho diguem amb un ample somriure que eclipsa la cara de cansament- estem ben contents del que hem sigut capaços de fer. Gràcies de nou, enormes, incommensurables, a totes i tots els que d’alguna o altra manera heu col·laborat.
https://elcimbenimacletpelmon.
Organitzar i tirar endavant un projecte d’intercanvi formatiu i musical com el que hem realitzat els passats dies amb només els nostres limitats recursos, ben mirat, és una bogeria. I per això encara resulta més memorable tot el que hem fet. Anar amunt i avall amb una colla de músics que, en determinats moments, va superar les 200 persones, encaixar horaris, activitats, tallers, assajos, menjades, desplaçaments, lleures i disbauxes va ser tot un repte. Però malgrat tot, ho vàrem aconseguir d’una manera més que digna amb l’esforç d’un grup de voluntaris que es van dedicar plenament a atendre dia i nit (al menys bona part d’ella) els nostres convidats. A elles i a ells volem donar especialment les gràcies, perquè sense el seu esforç i dedicació no haguera estat mai possible realitzar un esdeveniment d’aquesta envergadura per una societat musical com la nostra, gran en recursos humans, però més que ajustada en recursos materials. La feinada ha sigut molt gran, com també ho ha sigut l’entusiasme amb que ho hem fet i per això no només hem deixat petjada a la Banda Musicale Città di Staffolo d’Itàlia i a la Banda de la Sociedade Musical e Recreativa Obidense de Portugal, a més de a l’Associació Musical El Verger i a l’Associació Asperger València, sinó també als representants de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, de la Coordinadora de Societats Musicals Federades de la Ciutat de València, de l’Ajuntament de València i a tots els habitants de Benimaclet i d’altres parts de la ciutat i més enllà que van voler compartir amb nosaltres algun dels nombrosos actes programats. Italians i portuguesos partien de València, tots dos grups, ben fornits i nodrits pel nostre exemplar grup de voluntaris i voluntàries. Ara encara ens queda molta feina a fer, perquè recordeu que açò és un projecte formatiu Erasmus Plus de la Comunitat Europea que cal documentar, justificar, comentar, difondre, concloure i avaluar, però de moment -i ho diguem amb un ample somriure que eclipsa la cara de cansament- estem ben contents del que hem sigut capaços de fer. Gràcies de nou, enormes, incommensurables, a totes i tots els que d’alguna o altra manera heu col·laborat.
