Al primer quart del segle XXI de l’Era Cristiana en què es trobem, termes con youtuber, influencer, trending topic, like i tants altres d’origen anglosaxó internacionalitzats i absorbits formen part de la nostra quotidianitat digitalitzada.
El gran escriptor George Orwell (Eric Arthur Blair, de nom vertader) a la seua mítica novel·la “1984” va predir cap a on podia derivar el control social a través del pensament únic, manipulable i amnèsic (doblepensar, en deia ell) i el control de les vides particulars a través de la monitorització i reconducció permanent, el Gran Germà.
Per un temps, amb l’expansió dels ordinadors personals semblava que podríem escapolir-se d’eixa destinació però ara, via una societat interconnectada, hem tornat a la drecera on tot allò que fem que deixe petjades virtuals és enregistrat, escrutat, avaluat i reorientat d’una manera sense precedents, tal com va imaginar Orwell amb el seu omnipresent Gran Germà (tan desvirtuat en longeus i banals programes televisius).
Fa pocs dies, José Luis López, CEO (chief executive officer o director executiu) de Promoción Musical i expert consultor i formador especialitzat en indústria musical, món digital, autogestió i emprenedories va publicar els resultats del primer estudi sobre l´ús de les xarxes socials de les Societats Musicals valencianes per tal de valorar el seu impacte. El resultat no ha deixat de fer-nos goig perquè de les 547 Societats Musicals analitzades, el Centre Instructiu Musical de Benimaclet es troba en posicions ben capdavanteres respecte a l’ús i repercussió de les xarxes socials, trobant-nos sobre tot destacats en l’apartat de fans i d’engagement en Twitter, un paràmetre que mesura l’activitat dels seguidors d’aquesta xarxa social, és a dir, que de poc serveix tenir-ne molts seguidors si no són suficientment actius i en això guanyem la partida afavorint la interacció amb els missatges oferts en competició amb Societats Musicals molt més grans que la nostra.
Les xarxes socials són un recurs que utilitzem per afavorir la cohesió del nostre entramat, per a la suma de forces i la cooperació en tots els projectes que duem endavant. A més són la principal font d’informació actual i, en especial la base sobre la que es sustenten les nostres xarxes d’immediatesa, la pàgina web, un sistema d’informació continu i dinàmic però a la volta estable i perdurable on no sols es pot estar assabentat dels propers esdeveniments sinó també recuperar la memòria quan cal.
Llàstima que la cultura de la immediatesa que ara vivim fa que molta gent renuncie a la descoberta d’un ric univers que va mes enllà de les 3 línies escrites o si voleu els 128 caràcters d’una piulada. Aparèixer destacats en estudis com l’esmentat ja és un reconeixement de l’enorme i altruista esforç que suposa alimentar les xarxes de comunicació social amb continguts assenyats i densos, gens trivials. Pot ser un nadar contracorrent però que ens fa respirar amb l’orgull de la feina ben feta. El resum de l’estudi i l’explicació de les mètriques utilitzades els trobareu ací.