Menu
El dia 8 de març va ser finalment escollit per l’ONU en 1978 per tal de reunir en una mateixa jornada diverses commemoracions de fets històrics tràgicament protagonitzats per dones, com la marxa a Nova York contra els baixos salaris i les condicions inhumanes del treball (1857), la Conferència Internacional de Dones a Dinamarca (1910), la mort de més de 140 dones immigrants en una fàbrica de Boston (1911) i la declaració de vaga de les dones russes en demanda de “pa i pau” davant la Primera Guerra Mundial (1913). Inicialment denominat Dia de la Dona Treballadora i després transformat simplement en Dia de la Dona sense importar l’edat, l’origen i la condició laboral, encara que podeu comprovar que això costa d’assumir per a molts. Curiosament, hi ha partits polítics d'ampla representació que consideren que no hi ha cap diferència entre dones i homes i que tots i totes tenim els mateixos drets i oportunitats. Potser el seu planeta no és el mateix que el que nosaltres habitem, però només cal fer una ullada al nostre voltant, sense anar molt més enllà (on les coses encara són molt pitjors) per adonar-nos que això no és cert i que, si bé al nostre entorn immediat hem aconseguit importants avenços, encara queda molt, moltíssim, per fer en quant a supremacisme masculí, violències infringides, distribució de llocs laborals de responsabilitat, bretxes salarials, repartiment de feines domèstiques i tantíssimes coses més. Enguany, a València (país o comunidad, com vulgueu) i amb la coincidència del 8 de març en diumenge, s’ha decidit no convocar la reeixida Vaga de Totes de les últimes edicions i fomentar, sobretot, la visibilitat a través de nombrosos actes desenvolupats durant tota la setmana i que culminaran a la gran manifestació de diumenge 8 de març de 2020, amb inici a les 18.00 h. Com a conseqüència de tot açò i per donar la possibilitat a les dones treballadores de l'entitat -i als homes que vulguin donar el necessari suport- hem decidit tancar les instal·lacions del Centre Instructiu Musical de Benimaclet el diumenge, més o menys a partir de les 17.00 h. Això implica què malauradament hem hagut de renunciar a la Jam al CIM d'aquest diumenge, perquè creiem que és moment d’estar totes i tots a altre lloc. Com heu vist, hem aprofitat de nou aquesta tribuna no sols per comunicar a tothom el fet puntual, sinó també per recordar l’important data que es commemora, el significat històric i actual que té i per evidenciar tot el que encara ens queda per fer. És curiós que els adoctrinadors consideren que adoctrinar és expressar-se de manera diferent i fins i tot contrària, en forma i contingut, a les seues doctrines i això sempre fa fàstic. Lluitem també contra la ceguesa i la paràlisi mentals. Ens veurem diumenge al lloc adequat.
