Menu
El Cor del Centre Instructiu Musical de Benimaclet serà de nou l’agrupació encarregada de representar la nostra societat en l’edició local de la històrica festivitat del Corpus Christi, una setmana després del gran esdeveniment què és la seua celebració al Cap i Casal. I ho farà participant a la Trobada de Música Coral Eucarística de la Parròquia de la Mare de Déu de l’Assumpció, acte que tindrà lloc proper dissabte 29 de juny a les 20.00 h. En aquesta ocasió, com que la directora titular del Cor del CIM de Benimaclet, Gema Morales, forma part de l’equip de professorat desplaçat a l’Escola de Música d’Estiu del CIM, l’agrupació serà dirigida per Mireia López, també professora de cor nostra. Fa un any varem tenir la gosadia de contar-vos l’origen de la important festa del Corpus Christi a l’antic Regne de València vista des de l’òptica del nostre racó de l’horta -ara mateix ple de xuferes i carabasseres, sobre tot- i en tornar-ho a rellegir hem pensat que vindria bé un repàs -no penseu que és per mandra-, així que copiem i peguem -més o menys- sense més preàmbul.
Corpus Christi (Cos de Crist) és festa religiosa gran a València i com sol passar una volta perduda la independència municipal, administrativa, política i eclesiàstica, Benimaclet ha d’esperar a la setmana següent per celebrar la festa d’exaltació eucarística instaurada en 1237 per Jacques Pantaléon, el Papa itinerant Urbà IV (inspirador del personatge del monjo esquerp i malvat, custodi de la biblioteca, de la famosa novel·la i pel·lícula El nom de la rosa) i importada al nostre regne en 1355 pel bisbe Hug de Fenollet, sembla que en senyal d’agraïment diví per haver-ne superat la terrible epidèmia de pesta negra que va assolar València, malgrat que algunes fonts més idíl·liques citen que va ser per la forta impressió que li va produir el miracle dels peixets -amb carrer dedicat al nostre poble- ocorregut uns anys abans, en 1348, on uns peixos varen rescatar del barranc de Carraixet les hòsties consagrades que havia perdut el rector d’Alboraia quan anava a Almàssera i es va veure sorprès per una intensa tempesta i la consegüent crescuda del barranc. Ara bé, quantes hòsties i peixets n’eren? Dos, com hi figuren a l’escut d’Almàssera? O tres, com es representa a l’escut d’Alboraia? Anava el rector cap Almàssera amb les tres hòsties? O tornava cap a Alboraia només ja amb dues perquè l’altra l’havia usada en el combregar del malalt? A quina de les dues vores del Carraixet va passar, a la que indica l’ermita que va construir Alboraia o a la de la capelleta d’Almàssera? O al remat varen ser cinc com relata un document recentment trobat a l’arxiu parroquial d’Alboraia? El cas és que la polèmica del miracle dels peixets va servir per a que Hug de Fenollet atorgara una parròquia pròpia a Almàssera i el nucli de població es segregara per assolir la desitjada independència d’Alboraia. Però peixets a banda, la gran processó general del Corpus Christi de 1355 no va tenir continuïtat perquè a l’any següent els castellans van envair el Regne de València per l’afany d’aconseguir platja pròpia -i ports navals també, clar- provocant una guerra que es va perllongar durant 19 anys, amb intensitat variable per sor,t i potser també perquè el bisbe Hug va morir eixe any i el seu successor de va trobar l’ocasió adequada. Poc abans de l’acabament de la guerra contra Castella, quan la pressió bèl·lica ja era baixa, la processó general del Corpus Christi es va recuperar a partir de l’any 1372 amb gran festa de nou i així és com ens ha arribat als nostres dies, plena d’història de temps passats.
