Menu
El Corpus Christi (Cos de Crist) és festa religiosa gran a València i com sol passar una volta perduda la independència municipal, administrativa, política i eclesiàstica, Benimaclet ha d’esperar a la setmana següent per celebrar la festa d’exaltació eucarística instaurada en 1237 per Jacques Pantaléon, el Papa itinerant Urbà IV (inspirador del personatge del monjo esquerp i malvat, custodi de la biblioteca, de la famosa novel·la i pel·lícula El nom de la rosa) i importada al nostre regne en 1355 pel bisbe Hug de Fenollet, sembla que en senyal d’agraïment diví per haver-ne superat la terrible epidèmia de pesta negra que va assolar València, malgrat que algunes fonts més idíl·liques citen que va ser per la forta impressió que li va produir el miracle dels peixets -amb carrer dedicat al nostre poble- ocorregut uns anys abans, en 1348, on uns peixos varen rescatar del barranc de Carraixet les hòsties consagrades que havia perdut el rector d’Alboraia quan anava a Almàssera i es va veure sorprès per una intensa tempesta i la consegüent crescuda del barranc com les que ahir mateix vàrem tenir a les nostres contrades. Ara bé, quantes hòsties i peixets n’eren? Dos, com hi figuren a l’escut d’Almàssera? O tres, com es representa a l’escut d’Alboraia? Anava el rector cap Almàssera amb les tres hòsties? O tornava cap a Alboraia només ja amb dues perquè l’altra l’havia usada en el combregar del malalt? A quina de les dues vores del Carraixet va passar, a la que indica l’ermita que va construir Alboraia o a la de la capelleta d’Almàssera? O al remat varen ser cinc com relata un document recentment trobat a l’arxiu parroquial d’Alboraia? El cas és que la polèmica del miracle dels peixets va servir per a que Hug de Fenollet atorgarà una parròquia pròpia a Almàssera i el nucli de població es segregarà per assolir la desitjada independència d’Alboraia. Però peixets a banda, la gran processó general del Corpus Christi de 1355 no va tenir continuïtat perquè a l’any següent els castellans van envair el Regne de València per l’afany d’aconseguir platja pròpia -i ports navals també, clar- provocant una guerra que es va perllongar durant 19 anys amb intensitat variable per sort i potser també perquè el bisbe Hug va morir eixe any. Poc abans de l’acabament de la guerra contra Castella, quan la pressió bèl·lica ja no era baixa, la processó general del Corpus Christi es va recuperar a partir de l’any 1372 amb gran festa de nou. A l’any 2018 l’agrupació encarregada de representar-nos en la històrica festivitat, com és habitual, serà el Cor del Centre Instructiu Musical de Benimaclet, el qual participarà a la Trobada de Música Coral Eucarística de la Parròquia de la Mare de Déu de l'Assumpció que tindrà lloc dissabte 9 de juny a les 20.00 h dins de la commemoració local del Corpus Christi, què també deixarà altres petjades especialment al nucli central i primigeni del nostre poble no independent. La vostra transcendental decisió sobre el nombre de peixets haguera sigut la mateixa que la del bisbe Hug de Fenollet?
