Menu
La gran comunitat que formem part del Centre Instructiu Musical de Benimaclet, la societat musical centenària de los nostre antic poble independent, no és estable. A cada exercici tenim músiques i músics que se’n van i d’altres que tornen, o que s’incorporen de nou, alumnat que finalitza la seua formació amb nosaltres o que abandona i alumnat que s’incorpora de nou, sòcies i socis que, acomplit el seu interès immediat, ens deixaran i d’altres que romanen i continuaran probablement durant la resta dels sues dies formant part de la nostra gran família. Amb aquest traginar de membres, per altra banda habitual, sempre hi ha un bon nombre d’altes, per una u altra raó, que no coneixen tota la trajectòria històrica del CIM de Benimaclet, així què, especialment per a aquelles i aquells que no conegueu bé aquesta part de la història, us explicarem què és això del Concert de l’Abraç que heu vist programat per a divendres 13 de març de 2020, a les 22.00 h. Tot es va iniciar amb la construcció del nou edifici del Casino Instructivo y Benéfico de Benimaclet, què va començar a alçar-se en 1929 al carrer de València (actualment dedicat al Baró de San Petrillo, noble, intel·lectual, valencianista i benefactor), una iniciativa encapçalada pel seu president Vicente Marqués Sanmartín. El nou edifici, als afores de Benimaclet, va obrir les portes a les acaballes de l’any següent, 1930, un reflex més del dinamisme que l’agitació política i social del moment portava i que va esclatar el 14 d’abril de 1931 amb la proclamació de la II República Espanyola. El gran impuls revitalitzador de l’època va repercutir directament en el món de les societats musicals, moltes d’elles vinculades a ateneus i casinos on es va gestar el moviment republicà i a Benimaclet, el 13 de març de 1932, en plena ebullició republicana, les dues bandes de música escindides del nucli fundacional de 1910, La Mano del Casino Instructivo y Benéfico i La Pezuña de la Sociedad Instructiva y Musical, es van fusionar oficialment en una sola societat musical amb el nom actual de Centre Instructiu Musical de Benimaclet, amb Manuel Belando com a director i Hipòlit Martínez -membre fundador original- com a subdirector i instructor d’educands, establint-ne la seu al nou edifici del Casino, què passarà a ser conegut popularment com “El Musical” de Benimaclet. La unió es va segellar simbòlicament amb una abraçada entre els presidents i músics de les dues societats a l’acte anomenat “Festa de l’Abraç”, què ser jornada de gran enrenou a Benimaclet, i amb la interpretació per part de la nova banda unificada de la peça 13 de marzo, composada per Belando per a l'ocasió. Mireu el cartell del concert, on hem utilitzat la il·lustració original de la pàgina que anunciava i descrivia el que anava a ser tan important esdeveniment en 1932.
Per tant, just aquest divendres és el 88é aniversari de “l’Abraç” i per a celebrar-lo com cal la Banda Simfònica del CIM de Benimaclet, dirigida per Olga Clari, actuarà junt a la Colla de Dolçaines del CIM de Benimaclet, dirigida per Laia Puig. El concert tindrà inici a les 22.00 h amb la Banda Simfònica què interpretarà obres de compositors valencians com Josep Suñer Oriola, de El Puig, i l’alcoià Amando Blanquer Ponsoda, desaparegut al 2005, entre les quals intercalarà l’obra Second Suite for Military Band de l’anglès Gustav Holst (1874-1934), compositor de gran influència en la música cinematogràfica de finals del segle XX. A continuació, la Colla de Dolçaines s’unirà a la Banda Simfònica per interpretar les emotives composicions de dos grans mestres, Xavier Richart Peris i Josep Rafael Pascual Vilaplana, d’Algemesí i Muro d’Alcoi respectivament, que de segur us deixaran corpresos. Bé, això si les mesures preventives i de contenció de l’epidèmia del nou coronavirus COVID-19, en plena expansió en aquests moments des de la ciutat xinesa de Wuhan, passant pel nord d’Itàlia, ens ho permeten, perquè la Generalitat Valenciana acaba d’anunciar l’ajornament de les Falles a València i de la Magdalena a Castelló amb la cancel·lació de tots els vols que arriben d’Itàlia per tal de evitar l’acumulació de persones i el risc de contagi, i això fa olor de desastre imminent i de confinament, com li ha passat ja als nostres veïns italians. Veurem com evoluciona la situació en les properes hores.
