Menu
El nou edifici del Casino Instructivo y Benéfico de Benimaclet va començar a alçar-se en 1929 al carrer de València (actualment dedicat al noble intel·lectual i benefactor Baró de San Petrillo), una iniciativa encapçalada pel seu president Vicente Marqués Sanmartín. A les acaballes de l’any següent, 1930, va obrir les portes com a reflex del dinamisme que l’agitació política i social del moment portava i que va esclatar el 14 d’abril de 1931 quan es va proclamar el que es coneix històricament com la II República Espanyola, fruit del resultat aclaparador de les eleccions democràtiques fetes dos dies abans. E
n aquells temps les dones no tenien dret a votar, reclamar eixe dret fonamental era contrari a la llei i els suposava fortes multes i fins i tot empresonament, una situació que ben mirat no està massa llunyana de l’actual, amb molts drets reconeguts sobre papers però no executats de manera efectiva, i damunt amb amenaces de retallada per forces polítiques retrògrades, cosa que fa absolutament necessàries jornades com la del 8 de març.
La Constitució republicana del 9 de desembre del mateix 1931 va reconèixer el dret al vot de les dones, perquè llavors les lleis no eren immutables -ni mai ho han sigut- com sembla que passa ara amb una massa envellida i intocable carta magna que la gran majoria dels espanyols no hem votat. El gran impuls revitalitzador de l’època va repercutir directament en el món de les societats musicals, moltes d’elles vinculades a ateneus i casinos on es va gestar el moviment republicà.
A Benimaclet, el 13 de març de 1932, en plena ebullició republicana, les dues bandes de música escindides del nucli fundacional de 1910, La Mano del Casino Instructivo y Benéfico i La Pezuña de la Sociedad Instructiva y Musical, es van fusionar oficialment en una sola societat musical amb el nom actual de Centre Instructiu Musical de Benimaclet, amb Manuel Belando com a director i Hipòlit Martínez -membre fundador original- com a subdirector i instructor d’educands, establint-ne la seu al nou edifici del Casino, què passarà a ser conegut popularment com “El Musical” de Benimaclet. La fusió va segellar-se simbòlicament amb un abraç entre els presidents de les dues societats a l’acte anomenat “Festa de l’Abraç” i amb la interpretació per part de la nova banda unificada de la peça 13 de marzo, composada per Belando per a l'ocasió.
Proper diumenge 10 de març, la Banda Simfònica del CIM de Benimaclet commemorarà “L’Abraç”, amb un gran concert per al qual Ramón Ramírez ha seleccionat obres ben variades com Una noche en Granada del toledà Emilio Cebrián, malaurat compositor tràgicament desaparegut amb poc més de 40 anys a Llíria (Camp de Túria), on s’havia desplaçat convidat pel seu germà Francisco, director de la banda Primitiva, en caure accidentalment d’un balcó. També escoltarem un dels concert per a oboè composats pel catanés Vicenzo Bellini (Sicília, Itàlia), conegut sobre tot per la seua obra operística, i on veurem amb paper destacat el jove oboista Miquel Mira, i a més tindrem una composició cinematogràfica del recentment desaparegut Kees Vlak (Amsterdam, Països Baixos).
Però sobre tot volem destacar l'obra que obrirà el concert, el pasdoble Paquita Asensi, composat per Manuel Revert, un dels músics i membres més antics del CIM de Benimaclet en l’actualitat, i titulat així en honor de la seua esposa. Esperem comptar amb tots dos al concert i amb més membres de la família Revert, què sempre ha estat vinculada a la nostra societat. Per suposat el concert finalitzarà, com no podia ser d’altra manera, amb la interpretació de la marxa 13 de marzo de l’utelià Belando. No us sembla un concert imprescindible?
