Hi va haver un temps, del qual som hereus, en què l’existència de Benimaclet com a poble independent i després com a pedania va ser gràcies fonamentalment a la influència de la seua parròquia, nucli aglutinador de la població camperola dispersa, dedicada a la Mare de Déu de l’Assumpció, temps ancestrals en els quals la vida social s’organitzava al voltant de les parròquies i els ritus religiosos impregnaven quefers i pensaments. Com altres tradicions religioses lligades a l’atzar agrari ‑destacable la veneració dels Sants de la Pedra, Abdó i Senén, salvadors de tantes collites, per exemple- el “Combregar dels impedits”, l’eucaristia sota pali domiciliada per a malalts i persones amb dificultats de mobilitat, s’ha conservat de manera especial al territori valencià -i també a algunes parts de l’Andalusia- convertint-se en un acte al qual es troben ben lligades les agrupacions musicals, les quals acompanyen la comitiva parroquial de rector i fidels de llar en llar. A moltes comarques valencianes, el combregar itinerant es fa al matí del dia de Sant Vicent Ferrer, predicador, taumaturg, intel·lectual, filòsof i polític de gran relleu a més de frare dominicà, elevat a la suma categoria de la santedat pel papa xativí Calixte III, Alfons de Borja (escrit en italià Borgia, però no pronunciat de diferent manera com sovint s’escolta malament dir a l’altiplà peninsular i valls del sud). Benimaclet ja fa temps que va deixar de ser oficialment poble així que l’antic i solemne acte eucarístic es posposa enguany al diumenge 15 d’abril, 10.00 h, setmana següent a les celebracions vicentines. La Banda del Centre Instructiu Musical de Benimaclet acomplirà, per tant, una tradició eucarística en la qual ha participat des de la seua fundació amb poques, però significatives interrupcions. Des d’ací, desitgem conhort per als impedits.