Menu
Plou. Fa dies que plou. Fa molts dies que plou. Fa massa dies que plou! Ja hem perdut el compte d’això i només recordem que un dia ja llunyà va començar a caure bíblicament aigua del cel i que fins ara mateix, al moment d’escriure açò, no ha parat. Les llevantades (terme genèric que s’aplica tant si el vent que ens arriba és llevant com si és gregal o mig-mig) sempre han estat així, però engegar la primavera amb una de ben llarga és francament feixuc. Això farà molt de bé a camps assedegats i muntanyes desforestades però nosaltres ja estem ben farts, perquè -segurament molts de vosaltres no ho sabreu- el CIM té vocació marinera, però no d’almirall, ni de capità ni tant se val de mariner ras, sinó de vaixell, d’Arca de Noé que vol soltar amarres i navegar lliurement. L’antic edifici construït en temps republicans s’assenta sobre una base d’antigues sèquies d’horta i aqüífers quasi superficials (ho podeu constatar a la web de Benimaclet Conta) de manera que quan plou amb certa persistència i intensitat l’ascens del nivell freàtic fa que, en quedar l’edifici fermament retingut -i més ara després de les recents obres de consolidació que tant ens han fet patir- l’aigua que vol fer-lo surar acaba trobant les escletxes per on penetrar-hi. Quan plou, dins el CIM caminem sobre una fina capa de ciment i taulells que ens separa d’ancestrals llacunes a només un pocs centímetres davall els nostres peus i que a les parts més baixes -semisoterrani i magatzem- originen una espècie de termes romanes on podríem fer, si volem, banys purificadors de cos sencer. No podeu ni imaginar quanta aigua portem ja treta a poalades!
Deixant a banda les qüestions d’humitats indesitjables -d’aquella pluja que no sap i que algú ha de portar a escola per ensenyar-li com s’ha de ploure- us recordem que proper dissabte, 28 de març, dia d’incomprensible canvi horari amb només 23 hores oficials -hora confiscada que desapareixerà durant la matinada, ja entrats a diumenge- celebrarem l’Assemblea General Ordinària de la nostra societat, així que tots, socis i músics, esteu convocats per repassar el que han estat els últims dotze mesos de gestió -hauríeu d’haver rebut la documentació adient en paper a casa- i per traçar les línies generals d’actuació del futur immediat. Per als que ens deixem la pell intentant governar l’enorme buc desfermat i sense àncora que és el CIM, format ara mateix per prop d’un milers de persones sense contar familiars, a canvi d’una suposada satisfacció personal, d’una palmadeta al muscle o d’un simple somriure, ens resulta molt encoratjadora la vostra participació perquè és el moment de valorar allò aconseguit -sempre menys del que ens agradaria- de perfilar el que ens falta -sempre més del que voldríem- i d’aportar noves idees i perspectives crítiques per a continuar progressant en la implantació social del CIM, en la seua expansió transversal i en el foment, formació i dignificació del músic amateur, punts que són la base fonamental del nostre projecte de gestió de societat musical del segle XXI.
Esperem que quan açò arribe a les vostres pantalles, la virtuosa i casta Santa Cecília de Roma s’haja aliat amb els Sants de la Pedra, els cavallers perses Abdó i Senén, i tots junts hagen fet canviar el vent de direcció per a què ens arribe més sec i la gran nau del CIM torne a tocar terra ferma com l’Arca de Noé a l’Ararat (ara a Turquia). Mireu sobre tot la pàgina del facebook, on teniu també complida informació de les últimes activitats i concerts, i altres petjades, per entretenir-se un poc:
https://cimbenimaclet.com/nova/el-cim/historia-del-cim/
http://benimacletconta.com/ca/centro-instructivo-musical-cim/
https://www.youtube.com/watch?v=xix1DB4aI-k
https://ca-es.facebook.com/MagaCimTV
http://www.weareplaces.com/valencia/es/place/863/centro-instructivo-musical
(Les fotografies testimoni són respectivament de 1955 i 1949).
Plou. Fa dies que plou. Fa molts dies que plou. Fa massa dies que plou! Ja hem perdut el compte d’això i només recordem que un dia ja llunyà va començar a caure bíblicament aigua del cel i que fins ara mateix, al moment d’escriure açò, no ha parat. Les llevantades (terme genèric que s’aplica tant si el vent que ens arriba és llevant com si és gregal o mig-mig) sempre han estat així, però engegar la primavera amb una de ben llarga és francament feixuc. Això farà molt de bé a camps assedegats i muntanyes desforestades però nosaltres ja estem ben farts, perquè -segurament molts de vosaltres no ho sabreu- el CIM té vocació marinera, però no d’almirall, ni de capità ni tant se val de mariner ras, sinó de vaixell, d’Arca de Noé que vol soltar amarres i navegar lliurement. L’antic edifici construït en temps republicans s’assenta sobre una base d’antigues sèquies d’horta i aqüífers quasi superficials (ho podeu constatar a la web de Benimaclet Conta) de manera que quan plou amb certa persistència i intensitat l’ascens del nivell freàtic fa que, en quedar l’edifici fermament retingut -i més ara després de les recents obres de consolidació que tant ens han fet patir- l’aigua que vol fer-lo surar acaba trobant les escletxes per on penetrar-hi. Quan plou, dins el CIM caminem sobre una fina capa de ciment i taulells que ens separa d’ancestrals llacunes a només un pocs centímetres davall els nostres peus i que a les parts més baixes -semisoterrani i magatzem- originen una espècie de termes romanes on podríem fer, si volem, banys purificadors de cos sencer. No podeu ni imaginar quanta aigua portem ja treta a poalades!
Deixant a banda les qüestions d’humitats indesitjables -d’aquella pluja que no sap i que algú ha de portar a escola per ensenyar-li com s’ha de ploure- us recordem que proper dissabte, 28 de març, dia d’incomprensible canvi horari amb només 23 hores oficials -hora confiscada que desapareixerà durant la matinada, ja entrats a diumenge- celebrarem l’Assemblea General Ordinària de la nostra societat, així que tots, socis i músics, esteu convocats per repassar el que han estat els últims dotze mesos de gestió -hauríeu d’haver rebut la documentació adient en paper a casa- i per traçar les línies generals d’actuació del futur immediat. Per als que ens deixem la pell intentant governar l’enorme buc desfermat i sense àncora que és el CIM, format ara mateix per prop d’un milers de persones sense contar familiars, a canvi d’una suposada satisfacció personal, d’una palmadeta al muscle o d’un simple somriure, ens resulta molt encoratjadora la vostra participació perquè és el moment de valorar allò aconseguit -sempre menys del que ens agradaria- de perfilar el que ens falta -sempre més del que voldríem- i d’aportar noves idees i perspectives crítiques per a continuar progressant en la implantació social del CIM, en la seua expansió transversal i en el foment, formació i dignificació del músic amateur, punts que són la base fonamental del nostre projecte de gestió de societat musical del segle XXI.
Esperem que quan açò arribe a les vostres pantalles, la virtuosa i casta Santa Cecília de Roma s’haja aliat amb els Sants de la Pedra, els cavallers perses Abdó i Senén, i tots junts hagen fet canviar el vent de direcció per a què ens arribe més sec i la gran nau del CIM torne a tocar terra ferma com l’Arca de Noé a l’Ararat (ara a Turquia). Mireu sobre tot la pàgina del facebook, on teniu també complida informació de les últimes activitats i concerts, i altres petjades, per entretenir-se un poc:
https://cimbenimaclet.com/nova/el-cim/historia-del-cim/
http://benimacletconta.com/ca/centro-instructivo-musical-cim/
https://www.youtube.com/watch?v=xix1DB4aI-k
https://ca-es.facebook.com/MagaCimTV
http://www.weareplaces.com/valencia/es/place/863/centro-instructivo-musical
(Les fotografies testimoni són respectivament de 1955 i 1949).
