Adéu, falles!

A hores d’ara ja no hauria de quedar cap falla en peu, totes devorades per la immensa i efímera flamerada que produeix el poliexpan entre una densa i tòxica fumaguera ennegridora i esclats llampegants de pólvora comprimida amb tast de sofre. Els nostres valents músics han desafiat vent, pluja i fred per acompanyar falleres i fallers, coets i petards, ninots i estendards, solemnitats i disbauxes. Proper anys més, diferent, perquè ahir es tancava un llarg cicle que ha durat 23 anys i que desitgem finiquitar d’una volta i que no torne mai més. Però hui, dia d’eclipsi eclipsat, de densos núvols i pluja persistent, de gregal immisericordiós, els nostres músics descansen -els que han pogut, clar!- i recuperen forces per seguir endavant. De moment, uns pocs dies de pausa i de seguida entrarem fort a la propera setmana. A la foto testimoni, un de tants grups, sense cap menyspreu de la resta perquè tots han treballat de cor.

A hores d’ara ja no hauria de quedar cap falla en peu, totes devorades per la immensa i efímera flamerada que produeix el poliexpan entre una densa i tòxica fumaguera ennegridora i esclats llampegants de pólvora comprimida amb tast de sofre. Els nostres valents músics han desafiat vent, pluja i fred per acompanyar falleres i fallers, coets i petards, ninots i estendards, solemnitats i disbauxes. Proper anys més, diferent, perquè ahir es tancava un llarg cicle que ha durat 23 anys i que desitgem finiquitar d’una volta i que no torne mai més. Però hui, dia d’eclipsi eclipsat, de densos núvols i pluja persistent, de gregal immisericordiós, els nostres músics descansen -els que han pogut, clar!- i recuperen forces per seguir endavant. De moment, uns pocs dies de pausa i de seguida entrarem fort a la propera setmana. A la foto testimoni, un de tants grups, sense cap menyspreu de la resta perquè tots han treballat de cor.