Crear un projecte de xarxa social al voltant de la lexicografia, que esdevinga una recerca col·lectiva i enriquidora de vocabulari, que s’elaboren materials didàctics per a la seua difusió, que s’embolcallen amb una estètica delicadament corprenedora i que tot això siga una experiència reeixida i en expansió és, al trist país que acull les nostres efímeres existències, poc menys que un miracle. Un simple facebook, iniciat el 17 de gener d’enguany, on és tot un goig perdre’s a estones recordant paraules, relacionant-les i també descobrint-ne d’ignorades: potser no és més que un entre tants menuts miracles que esguiten de piguetes insolents la nostra grisa i balafiada geografia, fruit del coratge il·limitat de les persones que miren cap a fora tant com cap endins, però especialment entranyable perquè arrela a la mateixa essència del nostre poble, a allò que ens fa sentir-nos membres del mateix col·lectiu humà, que ens uneix i ens identifica indubtablement.
El 17 de juliol el projecte complirà 6 mesos d’existència, mig anyet només, però les impulsores de la iniciativa, i en especial l’editora Lluïsa Crespo, estan tan contentes de com ha anat la cosa que ens han demanat de fer-ne una festeta de mig-aniversari per celebrar-ho. Així que, a partir de les 20:00 h, tindrem una gran lectura poètica amb Éncar Reig, Andreu Galan, Agustí Hernandez, Manel Marí i Eduard Ramírez, la qual serà precedida per la interpretació del “Cant dels ocells” al cello per Albert Toldrà com homenatge al vendrellenc universal Pau Casals amb la presentació d’un document inèdit relacionat amb el genial músic, el sorteig d’un magnífic àlbum de fitxes didàctiques i la projecció de dues produccions videogràfiques ben interessants: “Indígenes”, de Josep Pitarch, sobre els desnonaments especuladors de La Punta i “Canal 9 a negre: El tancament des de dins”, de Sergi Tarín, de temàtica tan evidentment lamentable. Tot açò serà adobat, com cal, amb mistela negra de Xaló i dolços de la terra. Tafanegeu a dojo la seua pàgina virtual, penseu i estudieu, gaudiu de tan excepcional feinada i feu que el miracle continue creixent: à l’ortografia!.
Crear un projecte de xarxa social al voltant de la lexicografia, que esdevinga una recerca col·lectiva i enriquidora de vocabulari, que s’elaboren materials didàctics per a la seua difusió, que s’embolcallen amb una estètica delicadament corprenedora i que tot això siga una experiència reeixida i en expansió és, al trist país que acull les nostres efímeres existències, poc menys que un miracle. Un simple facebook, iniciat el 17 de gener d’enguany, on és tot un goig perdre’s a estones recordant paraules, relacionant-les i també descobrint-ne d’ignorades: potser no és més que un entre tants menuts miracles que esguiten de piguetes insolents la nostra grisa i balafiada geografia, fruit del coratge il·limitat de les persones que miren cap a fora tant com cap endins, però especialment entranyable perquè arrela a la mateixa essència del nostre poble, a allò que ens fa sentir-nos membres del mateix col·lectiu humà, que ens uneix i ens identifica indubtablement.
El 17 de juliol el projecte complirà 6 mesos d’existència, mig anyet només, però les impulsores de la iniciativa, i en especial l’editora Lluïsa Crespo, estan tan contentes de com ha anat la cosa que ens han demanat de fer-ne una festeta de mig-aniversari per celebrar-ho. Així que, a partir de les 20:00 h, tindrem una gran lectura poètica amb Éncar Reig, Andreu Galan, Agustí Hernandez, Manel Marí i Eduard Ramírez, la qual serà precedida per la interpretació del “Cant dels ocells” al cello per Albert Toldrà com homenatge al vendrellenc universal Pau Casals amb la presentació d’un document inèdit relacionat amb el genial músic, el sorteig d’un magnífic àlbum de fitxes didàctiques i la projecció de dues produccions videogràfiques ben interessants: “Indígenes”, de Josep Pitarch, sobre els desnonaments especuladors de La Punta i “Canal 9 a negre: El tancament des de dins”, de Sergi Tarín, de temàtica tan evidentment lamentable. Tot açò serà adobat, com cal, amb mistela negra de Xaló i dolços de la terra. Tafanegeu a dojo la seua pàgina virtual, penseu i estudieu, gaudiu de tan excepcional feinada i feu que el miracle continue creixent: à l’ortografia!.