Menu
El bolonyès Ugo Buoncompagni, conegut com el papa Gregori XIII i artífex de la reforma i ajustament del calendari que hui en dia fem servir amb el nom de calendari gregorià, va fer santa a Cecília de Roma. Buoncompagni, recollint una antiga tradició derivada de la traducció popular d’un ambigu i breu text, també li va atorgar oficialment el protectorat dels músics en el 1594 i li va assignar el dia 22 de novembre com a data de recordatori, tot això poc després de la fundació de l’Accademia Nazionale di Santa Cecilia a Roma, el que es considera la primera institució musical del món formalment reglada -hui en dia també una de les més prestigioses- i per tant precursora dels actuals conservatoris i escoles de música de la qual som hereus. Curiosament, en 1599, en plena expansió de les acadèmies musicals resseguint el model nascut a Roma, és quan es va retrobar el cos incorrupte de la santa a l’antiga basílica que porta el seu nom en el Trastevere, el barri de ponent de la ciutat, a l’altra vora del riu Tíber (Tevere, en llengua local), afavorint encara més l’expansió del seu protectorat. Venit díes in quo thálamus collacatus est, et, canéntibus órganis, Cecilia virgo in corde suo soli Domino decantábat: Fiat Dómine cor meum et corpus meus inmaculatum et non confundar. Això és el que es diu a les anònimes Actes de Santa Cecília del segle V, el text origen del seu protectorat musical. Sant Jeroni d’Estridó (Dalmàcia, part de l’actual Croàcia), al seu extens catàleg de màrtirs Martyrologium Hieronymianum, també del segle V, ens conta la història de la verge -a pesar de tenir marit, també ajusticiat- i màrtir. Potser, si parem bé l’orella, podrem escoltar els sons dels càntics i dels instruments que feia sonar la jove Cecília mentres era torturada, dona de coll ben dur que va resistir fins a tres voltes els embats de l’espasa del seu botxí per morir, finalment, tres dies després, però sense perdre el cap, tal com va ser retrobada més de mil anys després pel cardenal Paolo Emilio Sfondrati i com va ser representada en estàtua de marbre per l’escultor Stefano Maderno, testimoni i petri documentalista de la troballa. I ara, preneu bona nota de tot el que ens espera durant el cap de setmana.
Divendres 19: Concert de la Banda Juvenil a les 18.00 h amb les joves -i potser no tan joves- promeses de la nostra pedrera. En acabar el concert, serà el moment de la tradicional i multitudinària xocolatada amb què obsequiem a l’alumnat més menut de l’Escola de Música Hipòlit Martínez del CIM de Benimaclet, la millor escola del món per a nosaltres, sobretot, per la gent que la fa possible, i una xocolatada festiva i divertida que és possible gràcies a un bon grup de socis i sòcies voluntàries que ens ajuden en la seua preparació. Això sí, deixeu als menuts i menudes i, si sou adults, manteniu-vos a distància per tal de complir les mesures sanitàries imposades per la pandèmia de còvid, que no deixa de repuntar. A la nit, gran serenata de la Rondalla pels carrers de Benimaclet i visita a sòcies distingides. Potser encara esteu a temps de demanar si és possible que us ronde, perquè això és l’origen de tot, del nom rondalla que prové de ronda, entesa com a grup de persones que de nit recorren carrers fent música i cantant, grup al qual, per suposat, us podeu afegir.
Dissabte 20: Tota la nostra atenció estarà centrada en el concert de la Banda Simfònica del Centre Instructiu Musical de Benimaclet, un dels concerts més importants de la temporada, un gran esdeveniment que, com no pot ser d’altra manera, tornarà a demostrar l’alt nivell assolit per la nostra agrupació fundacional sota la batuta d’Olga Clari. Per cert, aprofiteu el moment per recordar tot el que va contar la directora riberenca a l’entrevista al Grup Televisió RHV de fa vora un any, què és ben esclaridor (teniu l’enllaç al final de l’article). Olga Clari ha escollit un repertori molt popular per a tan important concert, en el qual els nostres músics i músiques interpretaran fragments de sarsueles de les acaballes del segle XIX i principis del XX, fent un recorregut per la geografia ibèrica amb l’andalús Alonso, el madrileny Chueca, l’extremeny Valverde, el basc Sorozábal, el valencià Chapí (valencià per poc, perquè Villena, el seu poble, ciutat històricament castellana i després murciana, havia estat incorporada a València -una València descomposta per la divisió provincial- uns pocs anys abans del naixement del compositor), el gallec Soutullo i el valencià (ara sí, de la Ribera de tota la vida) Vert. Tan atractiu concert començarà a les 19.00 h i inclourà al llarg del seu desenvolupament la imposició d’insignes oficials als nous membres, el fruit més recent de la nostra escola pedrera. L’acte, solemne i emotiu, serà presidit per Xavier Ginés, màxim responsable de la nostra capdavantera i exemplar societat musical. En acabar el gran concert, tindrem l’habitual sopar de pa i porta al qual podeu assistir tots els músics, socis i acompanyants que ho desitgeu, hageu vingut al concert o no. Recordeu la paraula clau: germanor!
Diumenge 21: Ben de matí, a les 8.30 h, la Banda del CIM recorrerà els carrers de Benimaclet per anar incorporant els músics de nou ingrés des dels seus domicilis o des de localitzacions properes. Una volta recuperada també la imatge de Santa Cecília, què recordeu es troba hostatjada a casa de la família Ballester, ens dirigirem a la Parròquia de la Mare de Déu de l’Assumpció, a l’origen de l’antic poble de Benimaclet, pròspera alqueria almoràvit, fortificació almohade del cinturó defensiu de Balansiya, donació del rei Jaume I en el 1238, cobejada possessió agrícola de Francesc de Vinatea, parròquia fundada per l’arquebisbe andalús Juan de Ribera -El Patriarca- en 1594, municipi independent reconegut en 1764, reabsorbit pel Cap i Casal del Regne com a pedania en 1871 i finalment exterminat com a poble en 1972, a les acaballes de la dictadura, i reconvertit en barri perifèric de gran ciutat. La missa de Santa Cecília serà a les 9.30 h, i en ella intervindran, com és habitual, l’Orquestra i el Cor del CIM de Benimaclet, comandats per Àlex Puchades i Gema Morales. A continuació ens dirigirem, en pla més festiu i amb l’addició de la Rondalla, al Cottolengo del Padre Alegre, la fundació inspirada pel jesuïta terrassenc Jacint Alegre Pujals -a la seua volta inspirat per la fundació torinesa Piccola Casa della Divina Provvidenza del piemontès Giuseppe Benedetto Cottolengo- i materialitzada a Barcelona en 1939, amb una primera filial fundada al Barri del Carme de València que, després d’haver sigut assolada per la riuada de 1957, es va traslladar als afores de Benimaclet a l’any següent. Com sempre, un reconeixement a la tasca que les religioses, Hermanas Servidoras de Jesús, realitzen en l’atenció de les persones amb discapacitats cognitives i funcionals i una manera de fer-les passar una estona agradable i divertida que les nostres músiques i músics sempre valoren com una valuosa transmissió d’energia positiva i solidària. En acabar, al voltant de les 13.00 h, tornarem a la nostra seu per, totes i tots junts, culminar la festa de la música amb el multitudinari esmorzar per a músics i socis del CIM de Benimaclet, al qual està convidat tot membre de la nostra societat musical.
No oblideu que encara ens queda el tercer cap de setmana de Santa Cecília, amb més i important concerts. I que la protecció d’aquella jove noble romana de potents pulmons i coll ben dur no abandone els i les nostres músiques i músics!
