Menu
El concert estel·lar de les celebracions musicals en honor de Santa Cecília -en realitat la manifestació del goig de viure la música tant des de dins com a intèrprets, directors, professors i compositors, com des de fora, com a públic escoltant- li pertoca a la nostra agrupació secular i fundacional, la Banda Simfònica del CIM de Benimaclet i serà proper dissabte 25 de novembre a les 19.30 h. Serà el primer gran concert amb la direcció artística de Ramón Ramírez, nadiu de Benimaclet, home de la casa, catedràtic del Conservatori Superior de Música de València, director de la banda i orquestra del Conservatori i del màster d’interpretació i direcció operística, entre altres mèrits que ben bé farceixen el seu currículum. El veterà músic ha capgirat el repertori de la Banda del CIM i, com ja sabeu, ha escollit per al concert peses dels compositors valencians que van viure el goig de la II República Espanyola (1931-1939) i que es van veure relegats a l’ostracisme pel nou ordre anticonstitucional, sempre sota sospita de ser desafectes al règim, com solien classificar tot aquell que no alçarà el braç dret cap el cel al pas dels seus representats designats, no escollits lliurement. En especial, com ja havíem indicat, el concert gira al voltant del Grup dels Joves o Grup dels Cinc, format per Ricardo Olmos Canet, Vicent Garcés Queralt, Luis Sánchez Fernández, Vicent Asencio Ruano i Emilio Valdés Perlasia, dels quals seran interpretades obres d’Asencio i de Valdés, amb l’addició de Matilde Salvador Segarra, la gran compositora castellonenca alumna primer i esposa després d’Asencio, i de Manuel Palau Boix, mestre de part dels integrants del grup i impulsor de la renovació estètica que propugnaven els joves. Podrem per tant valorar la seua intenció de generar composicions musicals universals però impregnades de l’essència cultural, emotiva i psicològica dels valencians en totes les vessants estilístiques, com indicaven al manifest que varen elaborar en 1934, poc després de la unificació de les bandes de música de Benimaclet en el conegut fins als nostres dies com Cen
tre Instructiu Musical de Benimaclet, amb seu al Carrer de València (actualment Baró de San Petrillo) i que lògicament continuava amb el Camí de Benimaclet que partia de la ciutat, hui en dia totalment desvirtuat i quasi extingit, però encara trobable. Recordeu que fa 80 anys, la ciutat de València va ser efímera capital de la República Espanyola fins que va caure a mans de l’exèrcit feixista, alçat en sedició contra el règim legítim i constitucional de l’estat espanyol amb el suport del partit del jou i les fletxes, el partit supremacista d’exaltació de la violència que tants hereus té encara, declarats o encoberts. Ja ho hem dit abans: la recuperació de la memòria històrica també és deure nostre i ho fem amb música, com ens cal. Recordeu també que després del concert serà el tradicional sopar de pa i porta de germanor de músics i acompanyants. Veniu! De segur que allò que escoltareu no us decebrà!
