A l’any 1936, poc abans de l’esclat de la rebel·lió militar que va sacsejar la major part de la Península Ibèrica i va abocar els seus habitants a un cruent enfrontament -mai degudament recordat ni jutjat- que es va allargar durant dècades, la jove directora del Teatre Central per a Xiquets de Moscou, Natalya Saz, va tenir una idea que va canviar la història de la música per a xiquets. Va voler buscar la manera d’introduir-ne en els més menuts el coneixement dels instruments de l’orquestra en forma d’un conte musical i això li ho va encomanar al compositor rus ‑però nascut a un poble de l’actual Ucraïna- Sergei Prokofiev quan acabava de tornar definitivament a Rússia després d’un llarg exili voluntari a Nova York i Paris i freqüentava el Teatre Central amb els seus fills. Tot l’enginy i talent de Prokofiev va aflorar en un conte on els instruments de l’orquestra es transmuten en persones i animals de diferents personalitats mostrades a través de les seues capacitats tímbriques i expressives i ens conten una història simbòlica de valors i emocions amb el suport d’una veu narradora que explica les escenes, una de les peces musicals més famoses de tota la història i en especial del segle XX: la ben coneguda “Pere i el llop”.
Llàstima que la brillant inspiradora del projecte, just un any després, fóra detinguda, empresonada, deportada a un camp de treball de Sibèria durant 5 anys i exiliada a Kazakhstan (aleshores pertanyent a la Unió Soviètica) fins la mort d’Stalin en 1953, però també de Prokofiev just el mateix dia -vaja coincidència!- 5 de març. Rehabilitada i tornada poc després a Moscou va poder interpretar i narrar de nou “Pere i el llop”, però de manera itinerant, això sí, sense deixar de lluitar per a que Moscou tornara a tenir un teatre musical per a xiquets, fita que va aconseguir en 1965. Afortunadament, la resta de la llarga vida de Natalya Saz va estar dedicada a allò que sempre havia somniat fer i a més farcida de nombrosos reconeixements i honors fins que es va extingir als 90 anys d’edat.
La Banda Simfònica del Centre Instructiu Musical de Benimaclet, a instàncies del seu director Ildefonso Martos i amb el suport incondicional dels seus agosarats músics, ha fet venir el professor i músic Paco Torrent des de l’àrid altiplà madrileny i ha creat l’excepcional Grup de Teatre del CIM per oferir-nos, divendres 23 de desembre a les 18.30 h, “Pedro y el lobo”, la traducció i adaptació de l’incomparable conte musical de Prokofiev en una sessió extraordinària, didàctica, nadalenca i familiar que tots hauríem de compartir, gaudir i aprofitar per recordar la coratjosa dona que va ser Natalya Saz i augmentar en la nostra descendència l’estima per la música. Aconseguirà l’intrèpid xiquet, amb l’ajuda del valent pardalet, atrapar de nou el llop?