Menu
El Corpus Christi (Cos de Crist) va ser instaurat en 1237 per Urbà IV, papa originari de Champagne i que mai va residir a Roma però sí va prohibir la lectura, traducció i estudi de les obres d’Aristòtil, una fòbia que el piemontès Umberto Eco va fer recaure en el monjo castellà Jorge de Burgos a la seua famosa novel·la El nom de la rosa ambientada poc menys d’un segle després i on en la també ben coneguda versió cinematogràfica de Jean-Jacques Annaud el personatge és interpretat per l’actor rus Feodor Chaliapin Jr. El Corpus Christi va nàixer com a reafirmació del sagrament de l’eucaristia però prompte es va estendre i popularitzar.
En 1355, una volta superada la terrible epidèmia de pesta negra a València, el bisbe Hug de Fenollet, poc després de batejar a la parròquia de Sant Esteve un xiquet anomenat Vicent Ferrer, va celebrar una solemne i efímera processó que va quedar suspesa a l’any següent quan el rei castellà Pedro I, conegut com El Cruel per haver exterminat a tots el partidaris del seu germanastre i aspirant al tro va envair el Regne de València per annexionar-se les comarques del sud, invasió que, per sort, Pere II de València, IV d’Aragó i Compte de Barcelona, conegut com El Cerimoniós, va saber parar.
En l’any 1372, acabada la guerra amb els castellans i mort El Cruel, la processó del Corpus on La Moma, la representació de La Virtut, blanca i encoberta, és temptada pels pecats capitals entre nanos i gegants, les antigues roques, els cirialots i els personatges bíblics, va tornar a les principals ciutats valencianes. Dijous 26 de maig, a la Sexagèsima de Pasqua, va ser la festa del Corpus, que a València es trasllada a diumenge següent, 29 de maig, just quan la nostra Banda Simfònica lluïa amb mèrits propis, no suficientment recompensats, al 40é Certament Provincial de Bandes, i a Benimaclet proper diumenge, 5 de juny, on el Cor del CIM de Benimaclet participarà en els actes litúrgics de la parròquia de la Mare de Déu de l’Assumpció a les 11.00 h. Una mica d’història no ve mai gens malament.
