Menu
Com un espill! O més! Molts de vosaltres ja ho haureu experimentat perquè fins fa por de relliscar de tan lluent que ha quedat el pis del saló social del CIM: no sabem si adquirir ulleres polaritzades de cine en 3D o apanyar-se avançant a les palpentes amb els ulls mig clucs per tal de no quedar enlluernats mentres el travessem. Bromes a banda, com ja recordàvem a l’entrada Tempus fugit 3, després de l’esforç titànic que va ser escometre la reforma urgent de consolidació estructural de l’edifici, especialment centrada en la planta baixa, no hem deixat de millorar les infraestructures, a poc a poc, però sense pausa, amb alguns resultats evidents, com la lluentor que ara ens rep en obrir els portons, i d’altres més amagats però no menys efectius que van actualitzant les antigues instal·lacions, un treball constant que es suma a les intervencions dels equips directius anteriors i que intenta regenerar un decrèpit edifici de prop de 90 anys d’existència.
Que queda molt per fer? I tant! Però, qui ha dit que ho deixarem pendent? Com acostumen a dir els italians, chi va piano va lontano. Però mentres tant, aneu emmirallant-vos en recordar els versos misògins que el metge Jaume Roig va escriure a mitat segle XV al seu llibre més emblemàtic, Espill, o imaginativament travessant-lo com va fer Alice Liddell al famós relat del matemàtic Lewis Carroll, Charles Dodgson de nom autèntic, Through the Looking-Glass and What Alice Found There, publicat 6 anys després del primer llibre d’Alícia, què ja ha complit el segle i mig d’existència, i d’imminent nova versió cinematogràfica.
https://cimbenimaclet.com/nova/2016/01/23/tempus-fugit-3-edifici/
