Som 500! Això, dit així, en fred i de sobte, potser no resulta massa cridaner, però pareu-vos un poc i penseu. Estem parlant de l’alumnat de l’Escola de Música Hipòlit Martínez del CIM de Benimaclet i això no és poca broma. Quan diem que som una de les escoles de música de grau elemental i per a iniciació d’adults més important del país no és cap exageració. Francament si Hipòlit Martínez, fundador de l’escola fa poc més d’un segle i titular del carrer on s’ubiquen bona part de les nostres aules gràcies a l’Ajuntament de València, puguera veure on hem arribat estaria ben orgullós de com ha fructificat la llavor que ell va plantar al mig de l’aleshores menut poble de l’horta, quan el carrer on es va construir la nova seu de la rebatejada societat Centre Instructiu Musical de Benimaclet en 1932 es deia Carrer de València i de prop dels Jardins de Vivers del Cap i Casal (antics jardins de Palau Reial de València) partia el Camí de Benimaclet, del qual queda el miraculós testimoni de mitja alqueria en peu. 500! Això és una fita històrica. Totes i tots els que dediquem bona part del nostre temps de lleure i de les nostres energies excedents a fer que una entitat com la nostra històrica societat musical funcione no podem evitar omplir els nostres missatges de caretes somrients en veure com de compensat es veu el nostre esforç. I en el cas concret de la formació musical, gran part del mèrit recau sobre el quadre de professorat que hem pogut reunir -encapçalat per Pep Domínguez, director, i Pep Ros, cap d’estudis- on l’entusiasme i la implicació en el projecte formatiu són valors prioritaris. No serem l’escola de música més bonica del món, ni tindrem la millor infraestructura ni la millor dotació instrumental, però el nivell d’implantació social, de cohesió integradora i de solidaritat col·lectiva que hem assolit ens fa estar molt orgullosos de la feinada que estem fent. Moltíssimes gràcies per la vostra renovada i ampliada confiança!