300!

300! Som 300! I amb açò no ens referim als tres-cents espartans del rei Leònides que van defendre fins la mort el congost de les Termòpiles davant la invasió persa de Xerxes fa, més llarg o més curt, uns 2500 anys, que no és poc, sinó al nombre d’alumnes de la nostra Escola de Música, xifra redona i ben bonica. Durant el curs passat, al pic d’alumnat al què habitualment s’arriba a mitjan curs ens vam quedar ben a prop, però acabàrem amb 276 estudiants, gens malament, francament. Però ara, encara amb matrícules obertes en diverses especialitats i modalitats, ja hem superat els 300 i, per tant, esperem assolir un cim -o un CIM- encara més alt. I això vol dir tres coses. La primera, que l’ampliació de l’oferta formativa respecte a instruments, horaris i edats està sent molt ben acollida. Que la nostra proposta didàctica renovadora, innovadora i motivadora, dirigida pel mestre Pep Domínguez, està sent molt ben valorada. I, per últim, que les llavors que plantem amb tant d’esforç i patiment, però també amb tanta il·lusió, germinen i fan que cada volta més gent, de totes les edats, estime la música. Gràcies a tots, pel que us pertoca, per fer-ho possible. I conteu-ho a tothom, escampeu-ho, que açò són coses que s’han de saber per tot arreu. Nosaltres continuarem ferms al congost. No obstant, si Leònides no haguera resistit el suficient temps a les Termòpiles, no podríem conèixer ara Euterpe, “la d’agradable geni”, filla de Mnemòsine, la deessa de la memòria, i del totpoderós Zeus, inspiradora de músics i -perquè no?- d’estudiants de música de totes les edats, capacitats i condicions.

300! Som 300! I amb açò no ens referim als tres-cents espartans del rei Leònides que van defendre fins la mort el congost de les Termòpiles davant la invasió persa de Xerxes fa, més llarg o més curt, uns 2500 anys, que no és poc, sinó al nombre d’alumnes de la nostra Escola de Música, xifra redona i ben bonica. Durant el curs passat, al pic d’alumnat al què habitualment s’arriba a mitjan curs ens vam quedar ben a prop, però acabàrem amb 276 estudiants, gens malament, francament. Però ara, encara amb matrícules obertes en diverses especialitats i modalitats, ja hem superat els 300 i, per tant, esperem assolir un cim -o un CIM- encara més alt. I això vol dir tres coses. La primera, que l’ampliació de l’oferta formativa respecte a instruments, horaris i edats està sent molt ben acollida. Que la nostra proposta didàctica renovadora, innovadora i motivadora, dirigida pel mestre Pep Domínguez, està sent molt ben valorada. I, per últim, que les llavors que plantem amb tant d’esforç i patiment, però també amb tanta il·lusió, germinen i fan que cada volta més gent, de totes les edats, estime la música. Gràcies a tots, pel que us pertoca, per fer-ho possible. I conteu-ho a tothom, escampeu-ho, que açò són coses que s’han de saber per tot arreu. Nosaltres continuarem ferms al congost. No obstant, si Leònides no haguera resistit el suficient temps a les Termòpiles, no podríem conèixer ara Euterpe, “la d’agradable geni”, filla de Mnemòsine, la deessa de la memòria, i del totpoderós Zeus, inspiradora de músics i -perquè no?- d’estudiants de música de totes les edats, capacitats i condicions.