Menu
I en acabar la densa jornada musical, el CIM celebrarà el Carnestoltes festiu. Això de buscar equinoccis, esperar llunes plenes, descomptar dies abans i arrere, ubicar quaresmes, cendres i grassos amb tots els embolics que portem ens resulta una mica complicat, així que hem dit: 21! I com no teníem altra cosa que fer en una jornada tan buida i previsiblement avorrida ‑irònicament, clar- allí estarem, demostrant una volta més que els músics, alumnes i socis del CIM pertanyem a una escala d’evolució superior de l’espècie humana que supera amb escreix les capacitats i habilitats normals. Entre la solemnitat de Venècia i la disbauxa de Rio de Janeiro els nostres carnavals, una volta acceptats de nou per les autoritats -recordeu el llarg període de prohibició- s’han decantat més, amb l’important suport del mitjans de comunicació audiovisuals, per buscar el model brasiler que el tradicional, esborrat irremeiablement per la repressió político-religiosa, malgrat els lloables intents de preservació i regeneració d’alguns emblemàtics indrets. A mitjan camí d’uns i d’altres, nosaltres ens fornirem d’un menú senzill i assequible preparat pel nostre servei de restauració a través del qual donarem pas a la festa i la joia de ser i sentir-se part d’un grup social nat i crescut al voltant de la música sense comparació possible a altres llocs del món. Si no ho havíeu fet encara, afanyeu-vos a preparar disfresses i no feu tard! Ah, i no oblideu que enguany en lloc de soterrar al rei Carnestoltes -o la sardina, segons l’indret- soterrarem el PGOU del Cap i Casal amb complit seguici fúnebre.
I en acabar la densa jornada musical, el CIM celebrarà el Carnestoltes festiu. Això de buscar equinoccis, esperar llunes plenes, descomptar dies abans i arrere, ubicar quaresmes, cendres i grassos amb tots els embolics que portem ens resulta una mica complicat, així que hem dit: 21! I com no teníem altra cosa que fer en una jornada tan buida i previsiblement avorrida ‑irònicament, clar- allí estarem, demostrant una volta més que els músics, alumnes i socis del CIM pertanyem a una escala d’evolució superior de l’espècie humana que supera amb escreix les capacitats i habilitats normals. Entre la solemnitat de Venècia i la disbauxa de Rio de Janeiro els nostres carnavals, una volta acceptats de nou per les autoritats -recordeu el llarg període de prohibició- s’han decantat més, amb l’important suport del mitjans de comunicació audiovisuals, per buscar el model brasiler que el tradicional, esborrat irremeiablement per la repressió político-religiosa, malgrat els lloables intents de preservació i regeneració d’alguns emblemàtics indrets. A mitjan camí d’uns i d’altres, nosaltres ens fornirem d’un menú senzill i assequible preparat pel nostre servei de restauració a través del qual donarem pas a la festa i la joia de ser i sentir-se part d’un grup social nat i crescut al voltant de la música sense comparació possible a altres llocs del món. Si no ho havíeu fet encara, afanyeu-vos a preparar disfresses i no feu tard! Ah, i no oblideu que enguany en lloc de soterrar al rei Carnestoltes -o la sardina, segons l’indret- soterrarem el PGOU del Cap i Casal amb complit seguici fúnebre.
